Aquesta setmana ha sigut una mica més curta que la resta, ja que sols teniem la primera hora de classe normal i ja després activitats programades per diversos professors i sobre molts temes diferents amb la finalitat de crear-nos com a bons docents i així gaudir amb el nostre treball educant sempre des del cor 💓.
Com he dit abans el dilluns no tinguerem classe, així que directament passaré a parlar sobre la classe del dijous 23.
Aquest dijous 23 de novembre, va començar la classe parlant la nostra companya Belén informant-nos sobre una exposició que hi havia a l'ajuntament. Aquesta exposició s'anomenava "Les altres víctimes" i conssitia en la presentació de deu dibuixos realitzats pels fills i filles de víctimes de la violència de gènere mentres aquests estaven en els retens i les seues mares denúnciaven qualsevol tipus de maltracte.
👉 A continuació, la classe va consistir en fer una reflexió conjunta sobre l'altre fragment del llibre "El tacto en la enseñanza" i per a dur a terme açò vam reorganitzar les taules de manera que ens poguerem vore les cares, tot per fer el debat més col·laboratiu i pràctic.
Aquest debat em va semblar dels més interessants tractats a classe ja que com vam comentar aquesta lectura en general ens havia agradat prou. Tanmateix, vaig a resaltar algus dels aspectes i idees fonamentals i que més em cridaren l'atenció i que vam tractar a classe.
📍 "Existe el silencio que habla": com el dit diu "una mirada val més que mil paraules" i així es va explicar a classe. Si un xiquet es porta mal o fa alguna cosa errònea no hi ha que callar-se, sino actuar perque el silenci és el pijtor amic de la ensenyança i de l'errada. Amb aquest lema, Carles ens va contar una experiència personal on ell va conèixer a un xiquet que contestava malament i es rebotava amb prou facilitat. Els porfessors normalment actuaven castigant-lo, però ell el que va fer va ser preguntar-li si li passava alguna cosa per a que haguera contestat així quan no se li havia dit res malament. El xiquet front a aquesta pregunta no va saber que contestar ja que mai li havia sorgit la ocasió de que li preguntaren que li passava. Amb aquesta reacció Carles va aconseguir allò que els altres no havien fet, i va ser poder parlar en ell tranquilament i tindre eixe tacte que el xiquet realment necessitava per diferents factors externs.
📍 "La vida de cada niño es una historia que debe tenerse en cuenta al valorar su funcionamiento escolar": Aquesta afirmació la vaig plantejar jo, i va obrir un debat que em va parèixer súper productiu i que donava molt del que parlar. La pregunta que va introduir el debat va ser: cal tractar amb més tacte als xiquets que tenen problemes a casa que a la resta? Hi havien diverses opinions tant a favor com en contra i es que segons la perspectiva en la que ho mirares podries donar una raó o una altra. En la meua opinió, és clar que els xiquets que hi tenen problemes pot ser es respatlen en el professorat i que aquestos siguen de gran ajuda per a ells, i ho vec correcte però al mateix temps tampoc vec correcte centrar-se en un parell de xiquets i deixar als altres més de costat en el sentit de la paraula. A més, ajudar als xiquets problemàtics no deuría ser una qüestió de pena o un acte de caritat sino una acció que l'isca a la persona en qüestió del cor, perque les coses que es fan des del cor són les que millors resultats tenen i la vocació de l'educació naix d'ahí sens dubte.
Apart d'aquest debat també es va dur a terme el fet de que ser mestre havia de ser per vocació. I es que alomillor resulta que no hi sabem bé el significat correcte d'aquest terme. Però el que està clar és que si t'agraden els xiquets i t'agrada ensenyar aquesta carrera és la teua i si no pues no. La vocació també es crea perque pot ser quan ho proves t'agrade més del que hi iamginaves o pot ser que no, però tot és qüestió de pràctica i tacte.
Per finalitzar aquest post vaig a contar que vaig participar en un parell d'activitats complementàries, una va ser d'Estructura Social on vam plantejar preguntes i respostes sobre la sociologia i l'altra que em va agradar prou va ser de música. Aquesta rebia el nom de "Cançons de ROCK: cantar a Michael Jackson i The Beatles en forma de Coral". La cançó estrela de les dues hores que vam estar cantant va ser "Heal the world" amb la finalitat de dir que l'educació calia intervindre per acabar amb les conseqüències que poden dur cometre accions errònies.
Hui 14/11/17 una companya ens ha informat sobre un assassinat que va haver
al seu poble referit a la Violència de Gènere.
Respecte aquest tema, quan parem de Violència de Gènere, mai ens referim a
una violència que surgeix d’una dona contra un home. Perquè la violència de gènere,
és aquella que s'exerceixen raó de
génere de la societat patrialcal. De fet el dia de la Violència de génere no
s’anomena així, s’anomena el dia de la violència contra les dones. Aquest dia
el va instaurar l’ONU perquè precisament en situacions de guerra, s’utilitza la
violència contra les dones com a ferramenta de guerra. (violacions massives,
matances de dones massives, etc.). Per
tant, la Violència de Gènere és la que es produeix sobre les dones, pel fet de
ser dones.
Aquest fet no vol dir que els homes estiguen “marcats”, ja que la societat
en la que vivim, assigna als homes un paper de que han de ser actius, han de
tenir iniciativa. Açò produeix que els homes no siguen lliures, no siguen allò
que volen ser.
L’educació de hui en dia, no és
igualitària, ja que als homes els assignen un paper director (d’estar per
damunt) i a les dones, se’ls assigna un paper per avall.
S’està produint un neomasclismeque
torna a equiparar les situacions de violència.
Açò no vol dir que no es parle de violència de dones contra homes, sols que
al ser minoritaris, són insignificants i la majoria dels casos són per un
repetit temps de violència cap a la dona i aquesta es farta acaba matant a
l’home.
*Relacionant aquest tema com a futurs mestres, el paper que se li dona a les
dones com un paper secundari ve donat per la pràctica educativa en els centres.
Ex: una xiqueta de 3 anys, quan en classe la mestra diu que s’alcen els
xiquets, ella no s’alça. Al cap d’un any sap perfectament que “xiquets” inclou
a dones, però elles estan invisibles. Aprendre el paper secundari, l'aprenem les dones de manera subconscient desde ben menudes i sobretot per les pràctiques a l'escola.
Seguidament hem parlat sobre el llibre: "El tacte pedagògic". Després de llegir un tros d'aquest llibre, ens hem dividit aquest text en fragments entre diferents grups per repassar la història, ressaltar el més rellevant i extrau-re la part principal per poder-la compartir amb la resta de companys.
Per començar, el text ens fa una reflexió sobre el tacte humà que es
produeix a l’aula. També ens mostra el centre com un espai de vida, on es
relacionen persones, persones que tenen els seus sentiments i les diferents maneres
d’actuar davant diverses situacions, per exemple a l’hora d’afrontar un dol. 🔅1er grup: La idea fonamental que comenta aquest
text és el fet que de vegades, el no actuar és actuar. En aquest fragment la
mestra no intervé en els problemes de l’alumna, sols li fa notar que la mestra
està al costat d’ella.La tendència
seria preguntar-li i esbrinar que és el que ha passat. Aquest fet simplement
afavoreix que l’actitud de l’alumne canvie. De vegades el no intervenir, és
intervenir.
Els pares tendeixen a fer el que els xiquets no poden fer i açò els
produeix inseguretat per al futur, ja que no són autònoms. Els pares i els
professors pressionen als alumnes perquè aprenguen i no són conscients d’aquests
fets.
Frase a destacar: “Por lo tanto el tacto nos influye una
sensibilidad de saber cuando dejar pasar la luz, cuando evitar hablar, cuando
intervenir o cuando hacer que no nos damos cuenta de algo.”
🔅2n grup:Amb les diferents històries,els pares han de esbrinar perquè els xiquets
manifesten tals comportaments.
Frase a destacar:“Estar
abierto a la experiencia del niño significa que hay que vitar tratar las
situaciones de una manera estardar y convencional”👉 Tractar als diferents xiquets i xiquetes en
funció de les experiències que tenen, amb un tracte diferenciat.
🔅3r grup:“El
tacto se manifesta siendo sensible a la subjetividad”
No és el xiquet el que ha d’arribar al professor, si no el professor el que
ha d’arribar al xiquet.
El qui ha de fer que una classe funcione ha de ser el professor.
Frase a destacar: “El professor tiene que estar al lado del
niño/a y ayudarle a localizar los lugares por donde poder cruzar y encontrar
los medios para despues consiga llagar al otro lado, a este otro mundo con
éxito”👉El xiquet ha de decidir que és el que ha de fer, i a de sentir com el
professor ha està al seu costat per ajudar-lo.
🔅4t grup:“Este
tacto se manifiesta con una influencia sutil”
Els professors moltes voltes no són conscients de com poden arribar a
influir amb els seus comentaris i la forma de tractar als alumnes.
Frase a destacar:“Siempre hay formas de tratar a los alumnos
que otros pueden haber dado por perdido” 👉Hi ha xiquets que no s’esforcen a l’hora
de fer les coses i els professors en compte d’ajudar-los, no li donen remei.
“Algunas veces los
profesores no nos damos cuenta de como inflluimos a los alumnos incluso en
aquellos que menos imaginamos”
Reflexió:L’alumne dóna el poema per a demostrar que
les aparences no volen dir res. Dona aquest pas perquè s’ha sentit reconegut
quan la professora l’ha escoltat al contar-li la seua situació fora de l’aula.
🔅5é grup:“El tacto se manifiesta como
seguridad en diferentes situaciones”
Hi ha seguretat quan el professor confia tant amb ell mateix com en els
seus alumnes. Diferenciant el fet d’aparentar seguretat, a transmetre
seguretat.
Frase a destacar:“Y las relaciones entres los adultos y la
gente joven que no se construyen sobre la confianza han renunciado a no hacerlo
a su legitimación pedagógica”
Genera més confiança dir a un
alumne/a “Això no ho se” o “No se com solucionar aquesta situació de classe”
en compte de transmetre als alumnes
que la professora ho sap tot, sap més que els alumnes i mai s’equivoca.
🔅6é grup:“El
tacto se manifiesta como el don de saber improvisar”
La preocupació d’una professora ha de ser sempre els xiquets. Si quan el
xiquet està en el seu pare i veu que ho passa mal o canvia la seua actitud
negativament, la professora ha de prendre mesures.
🔅7é grup:“El
tacto preserva la distnancia del niño”
La professora ha de crear un espai de confort, de seguretat en compte de
crear una situació d’inseguretat i tensió.
🔅8é grup:“El
tacto protege lo que es condenable”
És millor donar-li un bon consell a un xiquet i el seu temps per a que ho aplique.
🔅9é grup:“El
tacto evitandolo”
Existeixen experiències discontínues, que són les que ens marquen per a
tota la vida. Per altra part estan els record perjudicials són aquells que amb
el temps s’obliden quan s’afronten.
🔅10é grup:“El
tacto recompone lo que se ha roto”
Sempre els professors han de donar suport als alumnes i més en els moments
que aquestos estan frustrats.
Reflexió:Mai hem d’oblidar alló que hem viscut quan
erem alumnes.
🔅11é grup:“El
tacto refuerza lo que es bueno. Creer en un niño es reforzar a ese niño”
Les mares/pares han de donar suport per a que els xiquets/es arriven a
cumplir el seu objectiu.
Frase a destacar: “El educador tiene que
creer en los niños”, “La falta de confianza y la sospecha hace que la verdadera
pedagogia sea imposible” 👉 Si un professor no confia en si mateix, no pot
fer que els alumnes confien en ells mateixa.
Aquest apartat ha de vore amb “l’Efecte Pigmalió”. Les expectatives que
posem a l’alumnat fa que aquest millore. Un xiquet tindrà èxit si la professora
confia en ell.
🔅12é grup:“El
tacto favorece el crecimiento personal y el aprendizaje”
De la manera que una professora desenvolupa una activitat, poden adquirir
millor aprenentatge i coneixements.
↳ La nostra reflexió sobre el text:
Per començar, cada persona és un món i el que planteja el text no és fàcil
d’aplicar, ja que un professor ha d’estar pendent de tots els alumnes.
Ens ha semblat un text interesant, ja que són històries reals i algunes
(per l’estil) ens ha pogut passar a nosaltres.
A més, ja tenim una idea de com reaccionar o com dur les situacions
complicades que poden tenir els/les alumnes.
Dijous 16 de novembre
Com fem cada dia, hui una companya ens ha mostrat un vídeo en el que
defineix que és ser un bon mestre.
En aquest video es veu com un professor pot arribar a canviar la vida dels
xiquets.
Aquest vídeo fa referència a diferents coses que s’han donat a classe.
Aquestes són:
-El
tacte, ja que el professor ajuda a l’alumne a progressar.
-Efecte
“Pigmalió”, perquè el professor ha confiat en el xiquet.
-"No es maestro el que trasmite conocimientos. Lo es, quien posibilita que el otro los construya" 👉 No es tracta d'ensenyar si no de crear una situació per a que l'alumnat aprenga.
Després d'aquest video hem parlat sobre els espais.La classe
com a espai de vida.
La classe de hui ha tractat sobre els
espais, ja que aquests ajuden a l’aprenentatge. Primer parlarem sobre l’organització
de la nostra classe i després de la “classe ideal” quant a organització dels
espais.
Ens hem juntat per grups de 3 persones per
pensar com podríem reorganitzar la nostra classe. Com ja sabem, en la majoria
de les classes, sempre es prioritza com a punt important la pissarra. Han hagut
diverses opinions, però la més encertada ha sigut la de posar la classe d’aquesta
manera:
L’organització d’aquesta classe es basa en
fer 4 grups de 6 taules encarades entre sí. Les del centre perpendiculars a la
paret i les del cantó en un poc d’inclinació. Aquest mètode d’estructura
afavoreix per un costat, el treball en equip i per altre costat, permet vore la
pissarra.
Després d’haver-nos col·locat d’aquesta
manera hem aprofitat per treballar en equip. Cada grup ens hem assignat una
aula (infantil, primer cicle, segon cicle i tercer cicle) i havíem de fer una
proposta de distribució de l’aula, com s’ubicarien les taules, la pissarra, en
el cas de projector, on estaria col·locat, etc., per vore de quina manera seria
la millor per a poder treballar. Segons
la manera en el qual organitzem l’aula influirem en les vivències que
s’originaran, ja que l’aula és un espai de vida.
Abans de començar aquesta activitat, cal
recordar que la distribució ideal d’una classe depèn del comportament dels
alumnes, les activitats que plantejarem, etc.
👧👦Aula de 3er cicle:
L’avantatge de col·locar les taules en
forma de “L”, fomenta el treball del grup i a més, el buit que queda entre els
extrems, es pot posar el professor per si ha d’explicar alguna cosa, i ningú
del grup es queda apartat.
El desadvantatge, és que la pissarra dels
deures es podria llevar, ja que si la tenim, estem pensant en una classe on el
professor mana faena i els alumnes la fan.
Nosaltres hem pensat que en compte de posar
una pissarra de deures, es podria posar una pissarra de treballs pendents.
👧👦Aula 2n cicle:
👦👧Aula 1er cicle:
👶Aula infantil:
A l’etapa d’infantil es viuen més
innovacions degut a que s’estudia més la distribució dels espais.
L’espai d’assemblea és un lloc molt
important, la mirada cap a la pissarra té poca importància, ja que per a
l’alumnat el que passa a la pissarra li és indiferent. També són importants els
racons d’experimentació, de lectura, etc.
↳ Com a conclusió:A
totes les classes hi ha un espai en el qual els alumnes poden anar a llegir,
fer tallers, etc., després d’acabar els deures,
per funcionar autònomament. A més cal destacar que, la taula de la
mestra deuria estar a un costat per no marcar l’autoritat i perquè una bona
mestra ha d’estar interactuant amb els xiquets i no s’ha de passar la classe asseguda.
Ahir divendres 10 de
novembre a las 12 hores els centres de la Universitat de València varen unir-se
al minut de silenci convocat per la Generalitat Valenciana en record de Jessica
Bravo. Jessica Bravo és l’ultima víctima de gènere d’aquest any, va ser
assassinada a Elda per la seua exparella quan anava a recollir el seu fill a l’escola,
deixant així a un xiquet de nomes tres anys d’edat.
La nostra classe
es va unir a aquest acte per manifestar el rebuig a la violencia masclista,
varem sorgir de la classe d’estructura social per anar al lloc on es feia el
minut de silenci. Aquest acte hem va sensibilitzar molt perquè hem va semblar
una acció molt bonica ja que ens uniren tots per a lluitar contra aquestes
accions.
La violència de gènere
a anat augmentant en els últims anys i cal canviar açò perquè ningú perteneix a
ningú. Les dones no som de ningú, no tenim amo. Amb açò vuic recordar que el 25
d’aquest mes és el dia contra la violència de gènere i en molts col·legis i instituts
es commemora aquest dia. Al meu institut aquests tipus de actes sempre han
estat molt presents i el 25 de novembre sempre es uns del dies més especial ja
que tot l’institut es volca en aquesta iniciativa, tots anem vestits de blanc o
violeta i un grup de professor i alumnes voluntàriament narren uns textos breus
que fan reflexionar molt, amés el batxillerat escènic sol fer una “perforance”
en memòria a les víctimes de genere.
Axì vos deixe una performance del 2015 contra la violencia de gènere de l'I.E.S Clot del Moro (Sagunt) on apareixen excompanys i profesor meus.
Aquest video ens mostra la resistència que tenen els xiquets davant d'una màquina de caramels que no poden tocar.
Quan els dos professors, després d'avisar que la màquina no es pot tocar i se'n van de la classe, podem vore el desig dels xiquets per tocar aquesta, ja que la reacció d'alguns és alçar-se i arrimar-se a ella.
Quan Tessa (la xiqueta que obri la màquina de caramels) s'adona que els caramels cauen i no pot fer res per tornar-los a clavar, l'únic al que s'agafa és al llant, ja que no pot fer altra cosa.
La reacció dels seus companys és curiosa. Primer tenim a un xiquet que se'n va corrent cridant: "No puedo olvidar! No quiero ver!". Després tenim altre company que de seguida agafa el telèfon i avisa als professors del que ha passat, però seguit, tenim altre xiquet que torna a agafar el telèfon i explica, que Tessa no ho ha fet aposta, sols que ha tropessat i per això han caigut els caramels. Tambè podem observar que altra noia culpabilitza a Tessa.
Quan arriben els professors tots s'amaguen, però enseguida ix un xiquet dient qui havia fet aquell desastre.
Gràcies a aquets video, podem vore les reaccións dels xiquets front a un problema (per a ells molt greu) que no poden solucionar.
A la majoria de xiquets els pot la temptació de menjar una llepolia i a més quan et diuen que no es pot tocar.
Pense que aquest fet ens passa a tots, tant sent xicotets com adults. Com més et prohibeixen una cosa més faràs per aconseguir-ho.
Hi han diferents videos que estudien les reaccions dels xiquets en diferents situacions. Aquest és un d'ells i voliem compartir-lo amb vosaltres.
La classe va
començar com sempre, el mestre va preguntar si algú tenia alguna cosa a dir o
si volia compartir un coneixement o una experiència personal amb la resta dels companys.
Una companya va
dir que ella volia compartir una actitud que veu diàriament en el seu treball,
ella es cambrera i lamentablement viu/veu diàriament la desigualtat entre homes
i dones, va explicar que quan ella carrega molt de pes (molts plats, gots etc...)
la gent li diu que és molt valenta per portar tant de pes, com si fora una cosa
inusual, o li diu que li ajudealgú, però que per exemple si el seu company
porta el mateix pes no li diuen res
perquè d’alguna manera és una cosa normal.
També va afegir una actitud que molts cambres tenen, i és que quan hi ha un home i una dona asseguts en una taula i demanen una beguda refrescant (coca-cola, fanta...) i una beguda alcohòlica com pot ser la cervesa , el cambrer/a involuntàriament sense preguntar a qui perteneix la beguda li dóna el refresc a la dona i la cervesa a l’home. La veritat que aquesta aportació hem va semblar prou interessant perquè mai havia pensant en això i lamentablementsi que succeeix. Açò et fa reflexionaraleshores i penses : per què tenim eixes costums? o per que associen la beguda alcohòlica a l’home?
Involuntàriament
tenim accions discriminatoris, sense cap maldat però d’alguna manera mostren la
desigualtat entre home i dona.
Quan la companya
va acabar la seua aportació vam fer grups d’unes 7-8 persones. L’objectiu del
grup era fer una ronda d’idees on cada ú aporta les seus conclusions i la
informació que havia buscat sobre Celestín Freinet (mestre i pedagog francès),
destrés de parlar totes les persones del grup l’idea era arribar a una
conclusió col·lectiva amb tota la informació que teníem, contrastant idees.
Posteriorment la conclusió a la qual havia arribat cada grup se diria a la
resta de la classe per a que totes les persones de la classe pugan pensar també
sobre eixa conclusió i aportar coses interesants.
El meu grup i jo
per fer aquesta activitat, desprès compartir els nostres coneixements en veu
alta sobre Freinet, vam utilitzar el
“drive” per a redactar un document amb totes les idees i així tindre un
document del qual poder estudiar, totes les persones vam plantejar alguna idea.
La meua conclusió
sobre Freinet és que va ser un gran impulsor de l’escola moderna i va trencar
completament amb l’esquema d’escola tradicional, a més pense que gracies a ell
els xiquets són més autosuficients en l’aula, d’alguna manera depenen del
mestre o mestra però no completament. Lesclasses són més dinàmiques, on els xiquets aprenen més ja que canvia
l’idea de que el mestre parla i els xiquets escolten. En conclusió pensé que
contra més dinàmiques siguen les classes els xiquets més aprenen ja que
perosnalment ells es senten útils perquè es veuen capaços de fer coses, a
l’hora que van aprenent.
Axí vos deixe un
enllaç d’un blog on vaig traure molta informació sobre Freinet, pense que està
prou bé ja que a l’acabar la classe vaig contrastar les idees exposades pels
diferents grups i professor amb aquest blog i vaig trobar molta semblança.
Posteriorment vam
tractar les TIC(Tecnologies de la informació i comunicació).
Es coneix com a les TIC; Elconjunt de tecnologies que permeten l'accés, producció, tractament i
comunicació d'informació presentada en diferents codis (text, imatge, sons,...).
TIC
Actualment
l'element més representatiu de les noves tecnologies és sens dubte l'ordinador
i més específicament, Internet ja que es una manera d’aconseguir informació
ràpida i senzilla. Les noves tecnologies vaig el meu punt de vista han anat
avançant molt en els últims anys, amés també podem utilitzar-les en l’àmbit
educatiu, i en això consistia l’activitat, en relacionar les noves tecnologies
en l’educació.
El meu grup i jo
vam plantejar alguns exemples de TIC i les vam relacionar amb l’educació, vam
parlar de aplicacions com el “Drive”, que ens permet compartir un document amb
diferents persones i educar-lo tots a l’hora (aquesta aplicació és molt útil
per a fer treballs en grups) o com aquest cas dels “blogs”, una ferramenta molt
útil per a compartir les teues experiències o coneixements a la resta del món.
El professor va
dir que una vegada tinguérem una idea de les aplicacions de les TIC a l’escola
o a l’àmbit educatiu les dividirem en tres parts:
⭆ Detecció de idees prèvies
⭆ Investigació
⭆ Producció
d’informació
El meu grup i jo vam continuar amb el document
“drive” :
Detecció de idees
prèvies:
❖Canyó amb projecció
d’imatges ❖Jocs: Kahoot –
Socrative ❖Preguntes obertes
directes ❖Música Investigació: ❖Característiques que
interessen als xiquets sobre un tema comentat a classe buscant per internet i
ficar en comú uns dies després (problema: aprendre a contrastar la información. ❖Vídeos/Pel·lícules Producció
d’informació(es pot fer un projecte al final
amb tota la informació) ❖Apps → codis QR
Ara vos contaré
una activitat que vaig fer a l’institut quan era xicoteta. A la classe
d’educació física estàvem donant el tema de l’orientació i quan vam acabar el
tema vam fer una activitat que personalment hem va semblar molt útil i prou
divertida, consistia en que la mestra ens donava un mapa i teníem que anar per
tot l’institut buscant unes pistes que et conduïen a una prova senzilla com
fer-te una foto traguet la llengua o fent el bobo , gravar-te fent un ball com
la macarena o coses aixíque posteriorment ensenyaries a la mestra com
a prova de que has completat l’activitat.
Bé el material que vam utilitzar per
a aquesta activitat era un mapa simple de l’institut i un mòbil per grups, el mòbil
servia perquè les proves que havies de fer estaven en un codi QR, aleshores
quan trovabes la pista agafabes el móvil escanetxaves la pista i el móvil
lleguia el contingut i a la pantalla eixia una frase que era la prova que
teníem que realitzar, així fins acabar totes les proves, l’equip que acabava
avanç era qui guanyava.
Amb aquesta
experiència volia demostrar que les TIC poden ser una gran eina de treball
inclús poden ser divertides, això si, sí sempre les utilitzes amb coneixement.
D’altra banda
encara que estic complement a favor de la
introducció de les TIC a l’àmbit acadèmic també pense que hem de controlar una
mica la utilització que fan els xiquets d’aquestes ja que moltes vegades podem
arribar a tindre problemes, per això es important que ensenyem als xiquets a
fer una utilització adequada de les noves tecnologies.
El següent dia de
classe, dijous 9, una companya va contar una vivència que va viure, una vegada
va veure que un pare amenaçava a un xiquet perquè eixe xiquet prèviament
‘s’havia ficat amb el seu fill a l’escola, aleshores com aquest pare amenaçava
al xiquet fora de l’escola els mestres no podíem fer res al respecte.
Ella va parlar
sobre un grup de mediació que hi havia al seu institut, va dir que a ella
aquets grup li sembla molt útil perquè el xiquets quan fan alguna cosa mal i
els castiguen al temps tornen a fer-la, però aquest grup els ajuda a
reflexionar perquè està mal la seu acció, per la qual cosa serveix de càstig i
de reflexió.
Al meu institut
també hi havia un grup com aquest i la veritat que vaig el meu punt de vista es
prou interessant perquè veus l’evolució dels xiquets i com canvia la seua manera de pensar. Normalment
a aquest grup manen a xiquets conflictius i a final de curs veus que eixe
xiquet no es ja tan conflictiu i la veritatque moltes vegades eixos xiquets reaccionen de manera agressiva en
alguns casos perquè es el que veuen a casa o per alguna cosa semblant.
En conclusió
aquest grup canvia la manera de pensar del xiquets i els fa reflexionar per a
que siguen millor persona en el futur, d’altra banda com la persona que li
ajuda a arribar a eixes reflexions és altre alumne de l'institut major que ell pot arribar a tindre més
confiança amb ell que si fora un mestre o una persona adulta.
OBJECTIUS: els xiquets s'ajuden mutuament, els uns ajuden altres.😍
Posteriorment vam
continuar parlant de les TIC i de la seua utilització a l’aula perquè molts
mestres introdueixen les noves tecnologies a les seues classes però fan un mal
ús d’aquestes perquè únicament les utilitzen per fer més moderna la seua classe
i no per a aprofitar-les en l’ensenyament. Amb açò vuic dir que donar la classe
amb un llibre digital no canvia la manera d’ensenyament ja que es continua amb
la mateixa estructura. El mestre va
ficar un power explicant els models d’ensenyament a traves de les TIC;
Model
tradicional d’ensenyar ➤TIC ajudar en l’explicació (pissarres digitals, presentacions, vídeos) o
llibres digitals. ➤Açò
vol dir que el mestre dóna una classe normal però amb ajuda d’un “Prezi” o
vídeos per fer la seua classe més dinàmica i per a que així els xiquets
aprenguen de manera diferent. Model
tecnològic ➤Vídeo ➤La utilització de les TIC fa referència normalment a lliçons programades
autocorrectives amb suport multimèdia. Model de projectes ➤Detecció
d’idees prèvies (Kahoot*) *Kahoot; aprenentatge basat en el lloc. ➤Treball en grup, les noves
tecnologies ajuden a treballar en grup (Drive, Evernote...)
- PiratPaddan; és un editor web paregut al drive que deixa que un grup de gent edite i cree textos, l'interesant d'aquets editor és que es pot veure un video de com a anat creant-se el document, amés no cal registrar-se en cap lloc únicament et fa falta un enllaç.
➤Activitats de producció; l’alumnat realitze
algun projecte que posteriorment pot exposar a la resta de la classe o a la
resta del món. Youtube, blog, powerpoint...
El gran avantatge
de les TIC es la gran varietat de aplicacions que trobem , amés són més
econòmiques.
➤Avaluació; les
rúbriques d’avaluació.
Rubistar; creador
de rubriques que permet avaluar als alumnes amb unes pautes explicades
prèviament.
Per finalitzar la
classe vam veure una pel·lícula/documental que tractava sobre el dol en les
escoles, com poden afrontar els xiquets xicotets una pèrdua molt gran com la
d’una mare o un pare.
Al documental
apareixia una classe normal on una xiqueta un dia va contar que el seu pare va
morir quan ella únicament tenia tres anys i que mai havia parlat d’açò pera no ser diferent a la resta dels xiquets,
quan aquesta xiqueta va contar açò tots van callar i van recordar a algú,
inclús el xiquet mésmogut de la classe
es va ficar trits perquè va recordar la mort de la seua avia. Entre altres coses molt impactants i interessants.
Aquets vídeo et
fa reflexionar sobre la classe, es molt important que els xiquets mostren els
seus sentiments a la resta dels companys ja que així s’identifiquen els uns amb
els altres i crea un ambient de companyerisme i respecte.
Per finalitzar
destacaré el més interessant del vídeo vaig el meu punt de vista. El xiquets de
la classe varen mostrar el seu recolzament a un alumne perquè lis havia
semblant que el professor havia castigat a un company d’una manera que no se
mereixia, i eixa actitud hem va semblar molt valenta amés de que els xiquets
argumentaven perfectament el seu descontentament. També destacaré quela
nostra cultura és molt diferent a la oriental ja que no podem realitzar les
mateixes activitats.
Una companya ha començat la classe monstrant-nos un vídeo musical del col.legi on va anar. ( Col.legi Gabriel Miró Calp La Marina Alta).
Aquest col.legi treballa per a aconseguir un programa plurilingüe dins del projecte educatiu escolar.
També celebren durant un dia escolar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
Hem fet un xicotet recordatori sobre el que tractàrem la classe anterior. Havíem d'analitzar llibres de primària.
El nostre grup teníem un llibre de matemàtiques de quart de primària i el que ens cridà l'atenció fou:
escrit per quatre autors homes i cap dona
apareixien més xics que xiques
no apareixien persones amb alguna discapacidat
la forma de treballar del llibre era només fer exercicis i problemes del tema de la unitat
Després d'analitzar-ho havíem d'imaginar-nos cóm donariem la classe a partir d'eixe llibre, i estiguerem d'acord en fer una classe didàctica on els xiquets aprendrien només fent exercicis.
En aquesta classe hem comentat entre tots els grups què coses hem destacat dels llibres de primària i totes les respostes eren molt semblants:
apareix discriminacions socials ( sexisme, no apareix persones amb discapacitat ni el món rural)
encara que els autors d'un llibre de primària siguen dones, també apareix diferéncies entre dones i homes
també hi ha llibres on destaca l'importancia de la familia i on hi ha apartats per a posar en pràctica el que han après.
Tot seguit hem parlat sobre el text: "¿Para qué los profesores y profesoras si ya tenemos libros de texto? deTorres Santome.Les conclusions obtingudes foren:
el llibre limita molt al mestre a l'hora de programar una classe
és la mateixa societas la que ha involucrat el llibre dins de l'aula
el problema és no obrir les classes als pares i mares. Ha d'haver comunicació amb la familia
Cada etapa educativa té una finalitat per si mateixa. No hauria de condicionar la manera de treballar en una etapa a l'hora de pasar a una altra etapa. (Podem dir que batxillerat d'alguna manera si té una carta preparació per a una estudis superiors).
Després de parlar sobre el llibre començàrem: EL DISSENY D'UN CURRICULUM:
*QUÈ ÉS EL DISSENY D'UN CURRICULUM?
→ decidir què vas a donar en una classe → materials necessaris → organización de l'aula → document obert → defendre professionalment allò que vas fer en l'aula → dret dels xiquets i les xiquetes de saber com van a ser evaluats i quina continguts van a donar ↳ és important dissenyar allò que vas a donar en classe perquè si no està per escrit allò que vas a fer dins de l'aula després serà molt dificil revisar-ho i no es sabrà perquè no ha funcionat
*EN EL DISSENY INTERVÉ:
Currículum oficial
Centre educatiu
Professorat
*FACTORS QUE DIFICULTEN UN MODEL CLAR DE DISSENY:
⇢ nivell de concreció ⇢ què entenem per currículum?: continguts, experiències... ⇢ quins agents intervenen? ⇢ organizació del currículum dins del sistema escolar ⇢ configuració de la professionalitat del docent
Coses que els companys volien comentar fins ara fòren:
😐 com un llibre condiciona a un xiquet ⇾ la tasca que genera és rutinària
😐 la majoria de les tasques dels llibres de text són tancades, fent vàlid una unica resposta
😐 pocs llibres ofereixen activitats de tipos obert
Ara començàrem a parlar sobre la TASCA
Tres tasques escolars: ➤ explicació del mestre o alumne llig en ved alta ➤ realització dels exercicis ➤ correcció en la pizarra
↳ defineixen en seqüències cóm és una classe
💥 El mes important dans d'una tasca és:
👉 com organizarem l'espai 👉 mitjans i recursos utilitzats 👉 temps 👉 continguts 👉 què fa el professorat? 👉 què fa l'allumant?
💭 tot seguit pensàrem entre tots els diferents metodes que hi ha per a aprendre a llegir.
2 de Novembre
La classe va començar amb l'aportament d'una companya dient que el seu col·legi té més de setanta anys i s'està caient a trossos, per aquesta raó els xiquets no poden anar a classe.
Seguidament una altra companya va posar un video "Five days to dance" I amb aquest video entraren en un debat sobre si les arts han de estar més integrats en el currículum escolar.
Les conclusions que hem tret del text "Currículum Globalizado" foren:
la principal funció de l'escoba és fer que els alumnes repensen alló que saben per a reconstruir la realitat
detectar què sap l'alumne per a saber què és el que ha de repensar
la feina del mestre és fer pensar a l'alumne
són importants les expriències practiques escolars, com un hort o un corral en el col·legi, tindre plantes a classe...
toets les pràctiques del currículum globalitzats no són igual (s'ha de treballar per projectes en infantil)
l'entrada d'especialistes en l'educació primària difuculta el currículum globalitzat
Tornem al tema del disseny del currículum:
-Raths planteja una sèrie de qüestions que alhora de ser mestre ens ajudara a triar una activitat per als alumnes. Una activitat és més gratificant a nivell educatiu que una altra quan:
permet efectuar al xiquet i xiqueta reflexionar sobre les conseqüències de les accions
assigna als alumnes papers actors enlloc de passius
exigeix als estudiants que indaguen sobre idees
el seu acompliment pot ser realitzat amb èxit per alumnes a diversos nivells d'habilitat
proporciona als estudiants una posibilitat de compartir amb altres la planificació d'un projecte
↪ aleshores una activitat escolar és més gratificant quan hem fet pensar a l'alumne, hem fet que participe en l'activitat i que treballe amb els seus compayns i han de trobar la informació buscant per ells mateixos.
Hem tractat diferents maneres de donar una classe alhora de ser mestres.
➺ Quantes SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES trobem?
💢SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA (A): →MANERA TRADICIONAL:
Consisteix en la explicació del mestre amb ajuda ocasional del llibre, després la realització de les activistas propostes pels llibres, i per últim, per a evaluar què és el que sap l'alumne es fan profes orals o escrites.
💢SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA(B) →MODEL TECNOLÒGIC :
Consisteix en la programació exhaustiva d'objectius generals, específics i operatius.
Després has d'aplicar les activistas programades. Per a saber què és el que han aprés els alumnes es fa una avaluació dels objectius operatius que hacine d'assolir. Si algun alumne no aporta aquesta avaluació, es fa activitats de recuperació.
💢 SEQÜÉNCIA DIDÀCTICA (C) :
Activitats de motivació y detecció d'idees prèvies. Aportació de materials per part dels alumnes i del professorat, que façen reflexionar sobre els continguts. Es continua amb activitats per grup i individuals per a anar aprofundint en els continguts i qüestionar-se les idees prèvies i les hipòtesis inicials. Acava amb activitats de comunicació, discussió, valoració i síntesi. ( és com el treball per projectes per més guiat, amb més limitacions).
💢 SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA(D) →TREBALL PER PROJECTES :
Consisteix primer en la selecció de temes a investigar, a treballar. Després s'ha de fer una detecció d'idees prèvies (què saben els alumnes?) i fer un mapa conceptual inicial. Han de fer un Pla de treball i distribuir-se les tasques. Una vegada finalitzat el treball han d'expossar-ho en classe i entregar al mestre/mestra un dossier amb la producció final.
↳ Gràcies a aquestes seqüências podem elegir alhora de ser mestre com volem donar una classe i com fer treballar als alumnes.
* QUÈ ÉS L'APRENENTATGE SIGNIFICATIU?
l'aprenentatge significatiu és aquell que activa la part del cervell on ja tenies eixa informació. És un conoeximent molt més estable al conectar-ho amb el que ja sabies abans. (és el contrari a aprenentatge de memòria)
⇌ Desprès del que hem donat en aquesta classe ens hem possat per grups per a avançar el treball per grupal.
📍 "Existe el silencio que habla": com el dit diu "una mirada val més que mil paraules" i així es va explicar a classe. Si un xiquet es porta mal o fa alguna cosa errònea no hi ha que callar-se, sino actuar perque el silenci és el pijtor amic de la ensenyança i de l'errada. Amb aquest lema, Carles ens va contar una experiència personal on ell va conèixer a un xiquet que contestava malament i es rebotava amb prou facilitat. Els porfessors normalment actuaven castigant-lo, però ell el que va fer va ser preguntar-li si li passava alguna cosa per a que haguera contestat així quan no se li havia dit res malament. El xiquet front a aquesta pregunta no va saber que contestar ja que mai li havia sorgit la ocasió de que li preguntaren que li passava. Amb aquesta reacció Carles va aconseguir allò que els altres no havien fet, i va ser poder parlar en ell tranquilament i tindre eixe tacte que el xiquet realment necessitava per diferents factors externs. 
📍 "La vida de cada niño es una historia que debe tenerse en cuenta al valorar su funcionamiento escolar": Aquesta afirmació la vaig plantejar jo, i va obrir un debat que em va parèixer súper productiu i que donava molt del que parlar. La pregunta que va introduir el debat va ser: cal tractar amb més tacte als xiquets que tenen problemes a casa que a la resta? Hi havien diverses opinions tant a favor com en contra i es que segons la perspectiva en la que ho mirares podries donar una raó o una altra. En la meua opinió, és clar que els xiquets que hi tenen problemes pot ser es respatlen en el professorat i que aquestos siguen de gran ajuda per a ells, i ho vec correcte però al mateix temps tampoc vec correcte centrar-se en un parell de xiquets i deixar als altres més de costat en el sentit de la paraula. A més, ajudar als xiquets problemàtics no deuría ser una qüestió de pena o un acte de caritat sino una acció que l'isca a la persona en qüestió del cor, perque les coses que es fan des del cor són les que millors resultats tenen i la vocació de l'educació naix d'ahí sens dubte.
Per finalitzar aquest post vaig a contar que vaig participar en un parell d'activitats complementàries, una va ser d'Estructura Social on vam plantejar preguntes i respostes sobre la sociologia i l'altra que em va agradar prou va ser de música. Aquesta rebia el nom de "Cançons de ROCK: cantar a Michael Jackson i The Beatles en forma de Coral". La cançó estrela de les dues hores que vam estar cantant va ser "Heal the world" amb la finalitat de dir que l'educació calia intervindre per acabar amb les conseqüències que poden dur cometre accions errònies.
