Dimarts 26 de setembre i dijous 28
El dimarts 26 nomes entrar a classe una companya va eixir
voluntària i va parlar sobre un article que a ella li havia semblant
interesant. L’article tractava del psicopedagog italià Francesco Tonucci i de quan ell visità
València per fer una conferencia. Tonucci
fa reflexions sobre el paper que
tenen els xiquets a la societat i en les
dificultats que creixen, sobretot basant-se en el sistema educatiu, amés
Tonucci és un gran dibuixant i fa multitud de vinyetes criticant el sistema
educatiu actual.
Aquesta companya per finalitzar la seua gran intervenció va nombrar una cita d’aquest pensador italià.
-Jugar libremente significa salir
de casa: jugar en la calle sin vigilancia del
adulto, encontrarse con amigos, decidir un juego entre todos, dedicarle un
tiempo libremente y vivirlo con ilusión o desilusión. Ambos sentimientos forman
parte del juego.- Tonucci.
Ací vos deixe un enllaç
d’una pagina amb varies frases de Tonucci de les quals es poden traure prou
reflexions sobre els jocs i la vida en general:
Seguidament a classe el professor va preparar una activitat oberta en la que cada ú aprofitava el que volia i podia. Aquesta activitat consistia en compartir els teus coneixements sobre dos articles manats anteriorment a classe amb el company de darrere. Ens dividien per fileres, la primera s’havia preparat el primer article, la segona el segon, la tercera altra vegada el primer i l’ultima filera, la quarta, també el segon. Aleshores consistia en que el teu company et contara l’article que ell/a s’havia preparat i tu el teu, amés explicaven les conclusions que cada ú havia tret dels articles.
Els articles que havíem de preparar eren “¿Qué hacen las escuelas?” de Reimer i “Las funciones sociales de la escuela” de Ángel Pérez.
Del primer article “¿Qué hacen las escuelas?” podem extraure quatre idees fonamentals del paper que te l’escola a la societat, aquestes funcions socials són:
-Paper de custodia: es vigila als individus i intenten establer un
control social. A les escoles amés de vigilar es castiga i es recompensa, se
avalua als xiquets i es diu qui es millor i qui pitjor.
-Determinació social: aquesta funció te a veure en que contextos
s’ensenya, com s’ensenya i a qui s’ensenya.
-La doctrinal: fa la funció d’introduir idees, idealitzar als
xiquets donant-los una visió particular de la vida.
-La educativa: la funció general de l’escola és aquesta la funció
d’educar-nos i ensenyar-nos, però que ens ensenyen realment? I es correcte el
que ens ensenyen?
Aquest és l’article que
hem va tocar a mi i vaig extraure dos frases que hem van xocar prou i
m’assemblaven interesants.
“Mientras
los niños continúen siendo estudiantes de tiempo completo continuaran siendo
niños” (pàgina 33)
“la escuela distribuye necesariamente a sus estudiantes en una jerarquía de privilegios parecida a una casta” (pàg 38)
He de dir que aquest article de Reimer es el segon capítol d’un llibre anomenat “La escuela a muerto”
Per altra banda l’altre article parla també de les funcions de l’escola, però el tracta d’una manera més global parlant també de la escassa evolució de les escoles actuals comparant-les amb les del passat, d’alguna manera no són tan restrictives i són més obertes però en la meua opinió continuem amb el mateix sistema educatiu.
He vist un resum que crec que explica molt bé l’article,
amés extrau les idees més importants. Ací us deixe l’enllaç:
Per acabar la classe vam fer una petita reflexió sobre el que havíem fet basant-se en l’idea de l’activitat oberta que havíem realitzat a classe, la conclusió que vam fer era que les escoles deurien de plantejar més activitats obertes per a que cada individu aprenguera el que puga però sempre al seu nivell i fer menys activitats tancades perquè frustren els xiquets ja que aquestes els classifiquen d’alguna manera com els xiquets que serveixen i xiquets que no.
Al següent dia,
dijous 28, a classe el professor va plantejar tres qüestions sobre el sistema
educatiu, vam reflexionar una mica sobre aquestes qüestions i després les va
explicar detalladament amb l’ajuda d’un PowerPoint.
Funcions del
sistema educatiu
- Què diuen que fa?
- Què fa realment?
- Què hauria de fer?
L’escola té una
funció tradicional. La funció tradicional té com a objectiu transmetre la
cultura a les noves generacions, és conservadora de la cultura i preservadora,
a més de transmissora. Transmet la cultura bàsica, literatura, art etc... Però
no es defineix com a educadora d’adaptació social ja que eixa funció diuen que
ve de família.
Al segle XX
aquesta idea d’escola com ferramenta de transmissió cultural desapareix i es
presenta com una manera de desenvolupament del individu , ajuda en
l’educació del xiquets i els ensenya com enfrontar-se a la vida i no ho fa
simplement d’una manera acadèmica, sinó d’una manera global. El focus principal
d’aquest canvi són els xiquets, els xiquets són el centre de l’escola.
Altre idea
d’escola és veure-la com a ferramenta per transformar cultures. La clau
principal per a socialitzar-nos és intentar transformar el món, planteja l’idea
d’igualtat. El paper més important d’aquesta visió escolar es el d’intentar canviar
la societat per crear una més justa i igualitària. Educació no neutra.
Per concloure
trobem l’escola en funció de valors socials, l’escola respon a les nostres
necessitats socials. Escola com ferramenta con orientació crítica.
A més per fer una classe més amena el professor ens va ficar una cançó de Ovidi Montllor, la qual parla de l’ensenyament tradicional, i té com a referent l’escola franquista basada en la disciplina, l’obediència, l’autoritat i el càstig.
Per finalitzar
parlaré d’un terme que actualment s’està ficant molt de moda, també tractat a
la classe de didàctica general. Aquest
és el “Homeschooling”, aquest terme s’utilitza per definir els estudis a
casa. Bé hi ha pares o mares que no volen que els seus fills vagen a l’escola
aleshores contracten a un professor o professor que li donen classe al seu
fill/a, aquesta situació es degut perquè el tutor del xiquet no vol que cap
persona que no siga ells influisca en la vida del seu fill aleshores s’assegura
de que ningú canvie la seua manera de pensar, aquest mètode pot ser prou bo
perquè d’alguna manera els xiquets aprenen més ja que com és l’únic el
professor va al seua ritme, però d’altra banda pot ser roí perquè els xiquets
no és relacionen amb gent de la seua edat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario