24 d'octubre
Com tots els dies, avui una companya ens ha contat que havia vist una curositat en twitter, on es criticava el sistema educatiu. En aquest "twit" hi apareixia un dibuix fet en guix en la pissarra i al mateix temps una mestra borrant-lo. Clarament podem interpretar-lo com que hui en dia l’escola et lleva la creativitat, i això sincerament en la meua opinió pense que és el pitjor que li poden fer a un xiquet que està desenvolupant les seues hablitats i capacitats. Perque la pregunta que jo ara em planteje és: com seria un xiquet si li llevarem la seua creativitat? Seguiria sent un xiquet o en realitat s'adaptaria a un fals adult?
I es que si a un xiquet de qualsevol edat li llevem la seua creativitat també li estem arrebatant la seua infancia, i amb açò qualsevol oportunitat de tindre un bon desenvolupament educatiu i moral, ja que la seua personalitat seria totalment diferent a la d'un xiquet normal de la seua edat al que li han deixat ser ell mateix, sense restringir la seua imaginació.
A més, hem comentat conjuntament les activitats complementàries a les quals haviem asistit cadascú i si alguna ens havia agradat més en particular. La majoria vam coincidir que la millor va ser una conferència sobre el dol i l'escola. Aquesta xarrada ens va fer reflexionar, a mi particularment, en que el tema de la mort segueix sent tabú en la nostra societat actual. És un tema del que no tots es senten cómodes parlant-ho i molt dificil d'explicar, més encara quan parlem amb xiquets. I es que realment no tots ens sentim preparats per parlar d'açò amb naturalitat.
Després d'aquest tema, hem començat a tractar i comentar el document que ens teniem que llegir de Gimeno sobre el curriculum. I ara vaig a posar una xicoteta síntesi dels continguts principals que hem tractat hui a l'aula:
El curriculum és tot el que passa a l’aula. És un projecte selectiu cultural, social, polític i administrativament condicionat, que ompli l’activitat escolar, i que es fa realitat dins de les condicions de l’escola tal com es troba configurada.
1. El curriculum és una selecció de continguts codificats de forma singular.
2. Aquest projecte cultural es realitza en unes determinades condicions polítiques, administratives i institucionals.
3. Aquest projecte cultural i les condicions escolars estàn també condicionades per concepcions curriculars. Filosofies curriculars o orientacions teòriques, sintesi d’una serie de posicions filosofiques, epistemologiques, cientifiques, psicologiques i de valors socals. És a dir el curriculum és en la mesura del que entens tu que es important, està condicionat.
TEORIES DEL CURRÍCULUM
- El currículum és la experiència que es produeix en classe, la experiència que tenen els alumnes en classe.
- El currículum com a suma d’exigències
- La perspectiva tecnològica
- El currículum com configurador de la pràctica
En el currículum com a base d’experiència lo important és el procés.
EL CURRÍCULUM COM A SUMA D’EXIGÈNCIES ACADÈMIQUES
→ Teorització sobre quins continguts són els ideals.
→ Polémica lògica de l’elaboració del saber/lògica de la seua transmissió i recreació
→ Moviment de retorn a allò bàsic
→ Polémica entre continguts integrats o disciplinaris
EL CURRÍCULUM COM A BASE D’EXPERIÈNCIES
⥤ El currículum fonamentalment és allò que passa en classe, hem de tenir molta cura de allò que pasa en clase perque és molt important.
⥤ L’escola com agencia socialitzadora i educadora total
⥤ Allò important del currículum és l’experiencia, la recreació de la cultura com a vivència per a que l'alumnat vaja construint la seua manera de percebre el món i entedre-lo.
⥤ Importancia dels processos psicològics de l’alumnat.
⥤ Es dona molta importància a les condicions ambientals
⥤ Si partim d’experiències planificades, l’acepció és insuficient, doncs no tenim en compte el curriculum ocult.
⥤ Perill de quedar-se en les experiències gratificants i oblidar la missió social i culturitzadora de l’escola
LA PERSPECTIVA TECNOLÒGICA
L’exemple més clar de currículum planificat van ser els primers llibres que hi havein en EGB, primer pactem uns objectius generals, després uns especifics que concretaven els generals, després uns operatius que concretaven els específics i aixo donaria un resultat i si se ha aconseguit o no, en funció d'això es dissenyarien unes activitats planificades. És un plantejament científic de l’educació.
🔆 El currículum el componen les acts d’aprenentatge planificades i dirigides per l’escola per tal d’aconseguir es objectius educatius.
🔆 El curriculum es una tasca práctica, no un problema teoric
🔆 Teoría de caixa negra
🔆 No té en compte els resultats no pretesos.
L’aprenentage és un canvi de conducta, per tal tinc que concretar quines són les conductes d’eixida per saber si s’ha aprés o no. És teoria de caixa negra perque els procesos interns no ens interessen. Qualsevol tipus d’aprenentatge produeix resultats no pretesos. En el conductisme focalitzem l’atenció en el resultat.
EL CURRICULUM COM CONFIGURADOR DE LA PRÀCTICA
♢ El currículum s'entén com una praxis.
♢ L’ensenyament i el currículum estàn històricament localitzats, són activitats socials.
♢ La teoria curricular ha d’oferir la forma de comprendre un doble problema: per un costat la relació entre teoria i práctica i per altre entre la societat i educació.
♢ El currículum és mètode a més de contingut perque mitjançant el seu format i els mitjans amb que es desenvolupa a la pràctica, condiciona la professionalitat, el professorat i la propia experiència de l’alumnat al ocupar-se dels continguts curriculars.
♢ Es reclama autonomia per al professorat per elaborar el currículum.
L’estat quasi no estableix el currículum, confiem en els mestres perque són els auténtics professionals en funció dels xiquets que tenen amb un currículum molt poc concret, açò es deia en el video de Finlandia.
26 d'octubre
Avui teniem pendent una activitat que va proposar el professor la classe anterior. L'activitat consistia en que teniem que portar un llibre de text de primaria que haguerem gastat nosaltres o qualsevol conegut, per tal d'examinar el currículum que tenia, el métode que emprariem per donar la classe, i l'us que li donariem al llibre.
El meu grup de treball i jo vam optar per fer la classe més práctica que teórica ja que no ens agrada seguir un llibre de text i basar-nos únicament en el que ens indica que cal seguir. Per a nosaltres fer una classe més pràctica i dinàmica ens resulta més sasfactoria, tant per a nosaltres com per als xiquets, ja que disfrutaràn aprenent, i crec que eixe es l'objectiu principal d'un bon aprenentatge.
Es tracta d'un llibre de matemàtiques, editorial Anaya, per a alumnes de quart de primaria. El contingut d'aquest llibre es basa en el decret vigent en l'any 2008.
Contingut:
-NOMBRES I OPERACIONS com suma, resta, multiplicació i divisió.
-MESURA de longitud i de pes.
-Geometría, rectes, àngles i polígons regulars.
-Tractament de la informació, atzar i probabilitat.
En aquest llibre (com en la majoría) s'observa un tema de discriminació tant en temes de gènere com en socials. Per començar, el llibre està escrit per homes, no apareix ninguna autora, a més en ell trobem imàgens on apareix més el sexe masculí que el femení, encara que crida l'atenció que aparega una image d'una xiqueta jugant a futbol. Per altra part, el llibre s'enfoca més en el àmbit urbà i en activitats fora del món rural.
La metodologia que seguiriem sería començar la classe d'una forma més dinàmica i oral per fer el despertar dels xiquets més còmode. Per exemple, quan donarem les taules de multiplicar, només seure els xiquets preguntaríem que un l'escrivira en la pissarra, d'aquesta manera estarien repasant a l'hora que disfrutant i aprenent, el mètode de la pissarra sempre ha sigut molt efectiu ja que a tots de petits ens ha agradat escriure en la pissarra com si forem professors de veritat. Més tard, fariem algun tipus de joc per seguir repasant amb premis. Així els xiquets es centraríen més, però sense fomentar la competitivitat, cap xiquet és millor que altre, pel que al final de l'activitat tots rebrien una bonificació o un positiu.
Aquest video es centra en Mèxic, però podríem utilitzar el mateix en diveros països.
