martes, 31 de octubre de 2017

Tipus d'escola


Escola tradicional vs escola actual


Açi vos deixe un clar exemple de l’evolució de la societat, centrant-se concretament en l’àmbit educatiu, l’escola.



Com podem observar l’educació, o millor dit, la manera d’educar no ha evolucionat molt ja que trobem moltes semblances amb l’escola tradicional, com la disposició de les aules o la manera d’ensenyar, el professor explica i els xiquets escolten encara que a l’actualitat no és tan radical.

Per altra banda trobem un gran avanç gràcies a la tecnologia ja que el xiquet te més recursos per a aprendre diferents coses i per a buscar més informació. La tecnologia és un gran pas i gracies a ella ampliem els nostres coneixements diàriament.

He pujat aquest vídeo perquè hem sembla interessant i molt útil per a ajudar-nos a reflexionar sobre l’educació que volem per als nostres fills i per a que ens adonem que encara hi ha molt per fer, hem de lluitar per un tipus de educació igualitària i més dinàmica.

martes, 17 de octubre de 2017

5ª setmana

Dimarts 10 d'Octubre, 2017

Com fem diariament en totes les classes de Didàctica General, un alumne ha d'expossar una noticia, article, etc. que li ha semblat interesant, i el/la haja fet pensar sobre l'educació. 

Hui dia 10 d'Octubre, un company ha compartit amb nosaltres un video en el qual es jutja l'escola de hui en dia. Per a demostrar açò, el video ens posa diferents exemples on es veu l'evolució d'un teléfon i d'un vehicle de transport de fa un segle, als de hui en dia. A aquest exemples, es suma també les clases de fa un segle i les de hui en dia. En aqueste últim exemple, podem observar que res ha canviat. Gràcies a aquestes fet, es planteja una pregunta cap a l'escola: "¿Preparas a los estudiantes para el futuro o para el pasado?".
També añadix que aquest món no està per crear robots, si no gent que pense d'una manera creativa, innovadora, independent i crítica. 
Per finalitzar, es posen exemples sobre la educació en Finlandia on creen colaboració en compter de competició, i les escoles de Montessori, on no hi han solucions úniques.


Aquesta foto és un dels exemples que també anyadeix el video anterior. En general aquesta imatge il·lustra la ineficàcia del nostre sistema educatiu per avaluar els alumnes ja que tots son diferents i és injust que un test, evalue a persones completament diferents. 

Després de comentar aquest video, hem conegut una tècnica nova de treball en grup anomenada "Philips 66" que consisteix en fer grups de 6 persones, per a discutir e intrercanviar informació i arribar a una conclució. 
Seguidament, hem possat en pràctica aquesta tècnica per comentar que ha de tenir el curriculum, que haurien de aprendre els/les alumnes en l'etapa obligatoria i per altra banda, comentar el text "Saber para vivir".

QUE HAURIA DE TENIR UN CURRÍCULUM?   QUINES COSES HA D'APRENDRE UN XIQUET/A A L'ETAPA OBLIGATÒRIA?



Les diverses contestacions que varen tenir els grups són:
-Saber sumar, restar, multiplicar, llegir

Fent referència als continguts de valors:
         ·Relacionar-se amb els demés
         ·Respectar, cooperar
         ·Ser capaç de treballar en grup 


Les destreses dins dels continguts: 
         ·Desenvolupar-se
         ·Empatitzar 
         ·Tindre una opinió crítica i saber debatre 
         ·Saber expressar-se en públic 
         ·Saber solucionar conflictes dialogant i aprenent a perdonar
         ·Companyerisme i solidaritat
         ·Organització a l'hora de estudiar. Açò comporta a ensenyar les diferents tèciniques d'estudi

-Asignatures dinàmiques i pràctiques, com per exemple fer activitats i excurcions per a sentir-se més involucrats en el projecte
-Coneixer els interessos dels xiquets/es per enfocar l'ensenyança d'una manera o altra 
-Potenciar l'autonimia del xiquet/a
-Fer una assemblea a final de cada setmana, on els xiquets/es opinen els temes que han tractar i en proposen per a la següent setmana. 


En conclució, el currículum està més determinat pels llibres de text que pels professors/es i hauria de ser més integrat i no estar tan dividit per matèries.

En el currículum ha d'apareixer un QUÈ? i un COM? Qué ensenyar i com ensenyar-ho.


"SABER PARA VIVIR"

Algunes de les frases destacades són: 

-"Saber y enseñar son cosas inseparables, ser maestro o maestra cuando se tiene un gran dominio del saber, enseñar a enseñar y además si sabe enseñar-lo" (no importa saber molt, sols hi ha que saber ensenyar-ho)



-“Los hombres y las mujeres no somos ni objetos de conocimiento ni mercancías destinadas al mercado de trabajo” 



-“Educar es preparar para la libertad” (els educacors donen diverses oportunitats o visions per a que cada xiquet/a siga lliure per a formar-se de la manera que ell/a vulga)


Idees que hem tret sobre el text:



- Hi ha poca conexió en els coneixiemnt que rebem a l’escola i els coneixements de la vida.

- Les dones aprenem el nostre lloc en el món, a través dels curriculms escolars que ens exclouen.



-L’educació suposa posar en contacte en la cultura, però donant llibertat a la possibilitat de replantejar-se-la i trasformar-la  



A més, el text parla sobre les diferències entre coneixement i saber. El coneixement l’adquerim amb esforç, que busca l’objectivitat i el seu origent és traure el pensament. D’altra banda el saber, l’adquerim sense esforç i el seu origen es basa en l’experiéncia.



Amb açó hem plantejat que, a part del coneixement, és necessari el saber. Si sols tenim coneixement, d’alguna manera, allò que aprenem queda coix. El coneixement cal completar-lo en el saber per que tinga una utilitat.


lunes, 9 de octubre de 2017

4ª setmana

Dimarts 3 d'Octubre i dijous 5 d'Octubre 

La classe del dimarts ha començat amb una experiència personal d'una companya. Ens contava que forma part d'un grup juvenil, que és monitora de xiquets i que s'havien reunit aquest cap de setmana tots els monitors. Ella es va donar conte que volia ser mestra gràcies a eixes experiències amb els xiquets. 

Seguidament hem fet un recordatori del curs: 1). Què és ser un bon mestre i diferents models de bon mestre. 2). Sistema educatiu: per a què serveix?, quina estructura té? 
El sistema educatiu Espanyol ha tingut diferents models d'estructura, els que comentaren en classe foren els següents: 

-LLEI GENERAL D'EDUCACIÓ: (LGE) 1970
  
Etapes → Preescolar (0-5 anys)
            
            → Educación General Bàsica (EGB) (6-14 anys) 

            → Batxillerat Unificat Polivalent (BUP)   
                 Formación Professional (FPI-FPII)      ↳(14-17 anys) 

            → Curs d'Orientació Universitària (COU) (+17 anys)  


Amb aquesta llei l'educació era obligatoria fins als 14 anys i una vegada arribaves a aquesta edat podies elegir entre continuar els estudis per a fer una carrera universitaria (BUP) o estudiar per a incloure't dins del món laboral (FP). Aquesta segona vía estava desvaloritzada encara que només un 30% de la població continuava amb els estudis universitaris, el que comporta un fracàs en l'educació.


 -LLEI ORGÀNICA D'ORDENACIÓ GENERAL del SISTEMA EDUCATIU: (LOGSE) 1990

Etapes → Infantil (0-6 anys)
   
            → Primària (6-12 anys)

            → Educació Secuandària Obligatoria (ESO) (12-16 anys) 

            → Batxillerat 
                 Curs Formatiu Mitjà  ↳ (16-18 anys)

            → Universidat 
                 Curs Formatiu Superior ↳ (+18 anys)

  🔺 Per què no ha funcionat la LOGSE?: el professorat no està bé format per a impartir classes de l'ESO, ja que aquesta etapa obligatoria imparteix una formació bàsica i no és una preparació universitària. Aleshores el professorat té una funció social, està donant classe a alumnes que no volen estudiar perque es obligatori, en canvi, en el BUP, al ser una etapa voluntària els alumnes es prenien seriosament els estudis.

-LLEI ORGÀNICA D'EDUCACIÓ: (LOE) 2006
Aquesta llei té les mateixes característiques que la llei anterior. Està dividit en les mateixes etapes. La LOE es va aprovar en 2006 i ha estat vigent fins a 2013, quan es va aprovar la LOMCE per al curs 2014-2015.


Després de parlar sobre les diferents lleis educatives, varen vore un video de cóm és l'educació en Finlandia. 


Del video ens cridà l'atenció:

  • l'edat amb la qual es comença a anar a l'escola
  • les escoles són molt xicotetes 
  • nº d'hores de classe 
  • mita de 20 alumnes per classe 
  • segueixen ele mateiros patrons d'aprenentatge, com per exemple, continuen amb el mateix professor 
  • mateix currículum (educació comprensiva) 
  • alumnes maestros com a observadors de les aules per a completar la seva formació com a mestres 3-4 hores de deures a la setmana 

La classe del dijous ha començat amb la participació d'una companya contant-nos l'argument de la seva pel·lícula favorita: "Capitán Fantástico". És una pel·lícula que tracta principalment sobre l'educació.
 


Desprès de l'aportació de la companya hem estat vegent els blogs per a obtindre una millar informació de cóm hem de fer-ho bé. 

També comentavem el text de Freire. Ell és un educador de Brasil que començà donant classe a adults que no estaven alfabetitzats. Freire és important perquè planteja l'educació com una ferramenta per a canviar el món. Del seu text hem d'aprendre que hem de pensar per nosaltres mateiros per a comentar a canviar el món. 
Tot I l'antiguitat del text podem dir que es sembla a la situación social actual. 
Freire separa l'educació bancaria i l'educació problematitzadora. Proposa una educació on es plantegen questions i on sobretot els maestros aprenden toas el dies en l'aula.






Després de parlar sobre  el texto de Freire hem comentat una altra vegada les característiques de l'educació a Finlàndia. 

Tot seguit començàvem a vore un altre video sobre el sistema educatiu, questa vegada és tractava de Corea: 


Del video ens cridà l'atenció: 
  • alumnes amb jornades de fins i tot 19 hores 
  • classes particulars per la nit molt cares per a que els alumnes amplien els seus coneiximents
  • 3 hores de deures de matemàtiques 
  • desprès finalitzar les hores de classe els alumnes segueixen en el col·legi estudiant 
  • molta pressió per entrar en una bona universitat 
  • estrès i trastorns de son 
  • paraules d'una alumna que va al psicòleg: "aquest sistema escolar ens manipula com a titelles. Ens fan a toas igual"
  • suïcidis a causa de la pressió escolar 



Per grup havíem de comparar les diferents maneres d'antendre l'educació entre Finlàndia i Corea.
El que comentavem el meu grup fou: 



FINLANDIA: 
  1. Professor com a persona propera de confiança
  2. no hi ha apenes deures
  3. poques hores lectivas 
  4. no és un sistema competitiu 
  5. sistema sense examens 
  6. no hi ha suïcidis estudiantils
  7. finalitat: formar alumnes com a persones 
  8. tots tenen el mateix curriculum 
  9. sistema crític-positiu on es valora l'opinió de l'alumne i el seu benestar 
  10. 98% ensenyament púplic 
COREA:
  1. Professor com a autoritat 
  2. tots els dies estudien i fan deures (sistema basat en la recompensa i el càstig)
  3. jornada de fins i tot 19 hores 
  4. sistema molt competitiu 
  5. sistema basato en l'avaluació per mitjà d'examens
  6. 220 suïcidis causats per l'exigència acadèmica (prikària, ESO, universitat)
  7. finalitat: destacar entre els alteró per a obtindre un bon treball i assegurar-se un bon futur
  8. diferent currículum 
  9. es segueis una metodologia de treball inalterable 
  10. educació com a inversió

🔆 Entre tots en classe ferem un resum de quina és la finalitat de l'educació per a cada pais, les conclusiones foren: 

FINLANDIA ⥤  l'educació és un DRET. Escola com a espai de vida on és important la felicitat.

COREA  educació com a MERCADERIA.