REFLEXIONS GENERALS

Hem volgut fer aquesta entrada addicional per parlar sobre aquesta activitat o treball setmanal.  Açò que hem estat fent des del començament de curs, el “blog” forma part de la nostra nota final💀.

Al principi hem de confessar que ens va semblar un rollo l’idea de publicar cada cap de setmana una entrada nova, però amb el pas del temps hem anat agarrant-li el “tranquillo” i hem de dir que sense voler ens a agradat molt fer un blog, (ens a agradat tant que feien entrades addicionals com aquesta, o altres parlant de la violència de gènere o de l'educació), hem SIGUT BLOGGERS💁 durant uns mesos i qui sap si d’ací un temps alguna de nosaltres continuarà amb açò i crearà un blog individual on publicarà el seu dia a dia o noticies d'actualitat.

En definitiva hem tret moltes coses bones d’aquesta assignatura i del blog.

➡Creativitat ❤

➡Confiança en nosaltres mateixes i vore que som capaços de fer coses que mai haviem fet avanç 👍
➡Aprendre a treballar en grup 👭

➡Ajudar-nos les unes a les altres  i traure el millor de cada una 💪

Sobre tot volem destacar el treball grupal que ens a ajudat a conèixer-nos millor dins l’aula i fora. Con hem dit abans, l’assignatura ha tret el millor de nosaltres i hem sabut aprofitar-lo per al treball final i per al blog. Volem destacar algunes qualitats o característiques molt importants que han afavorit el treball en grup.

💭 La creativitat de Laura i la multitud de colorins que fica per a que no siga tan avorrit 

💭 La col·laboració de Sara a l’hora de treballar en grup

💭 La constància i dedicació de Tamara 

💭 La iniciativa i idees de Gemma

🔅La veritat que estem molt contentes d' haver treballat totes juntes ja que totes hem tret alguna cosa bona de l’altra. Però no sols hi ha coses bones, també hi ha alguna roín com les discussions per no estar d’acord en alguna cosa o no coincidir en l’horari a l’hora de treballar en casa, això si hem sabut afrontar-ho i resoldre les nostres disconformitats. 

🔆Amb tot açò, volem agrair-li al nostre mestre de Didàctica General, Carles Monclus, la seua iniciativa i labor com a professor i donar-li les gràcies per donar-nos l’oportunitat de treballar en grup. I… per concloure el blog volem dir-li una cosa directament; encara que tu digues que vares arribar a ser professor de “manera involuntària” que no era el que desitjaves, el destí a sabut ficar-te en el teu lloc, i és ser profesor.

Ara sí, de part de les quatre volem desitjar-vos BON NADAL 🎅 a tots, i dir-vos que aquets blog es tancarà per un temps però… qui sap si tornarem….

Setmana 13

🙌 Ja aplega Nadal i els exàmens ja estàn al caure, mentres tant dediquem les classes a resoldre dubtes sobre els continguts de l'examen💀 i del treball sobre la programació didàctica durant dos setmanes de segon de primaria que tenim que crear.

Aquest dilluns vam dedicar tota la classe a avançar el treball, un treball el qual pareix fàcil aparentment però que en realitat té prou dificultat, ja que portem prou setmanes treballant dur en ell per poder aconseguir un molt bón resultat.👍

Amb un bon treball d'equip👪, constància i esforç💪 l'hem acabat ja per fi. Així que li l'ensenyarem a Carles i ell ens va comentar els errors que podriem millorar per això dedicariem la classe pròxima que seria la del 21 de dessembre per resoldre-los i enviar-ho.🙈

Dimecres 21 de dessembre va ser una classe de "despedida" 😢ja que seria l'última classe amb Carles, ja que la següent volta que ens voriem sería per a l'examen de gener. Aquesta classe va consistir en retocar el treball una mitja hora i després ens vam repartir un full en blanc per persona entre tots, en el qual teniem que posar per una banda aspectes positius que teniem sobre l'assignatura "Didàctica general" i per l'altra banda els aspectes negatius. En acabar eixirem tots al corredor i deixarem totes les propostes i opinions en terra de forma que tots les poguerem veure a la perfecció.💥

Seguidament vam formar un cercle i ens vam posar al voltant d'aquests fulls intentant llegir les opinions de cadascú. En un moment determinat, vam parar i agafarem el primer full que teniem davant nostre, vam tornar a entrar en classe i vam rebatre la opinió del full que cadascú habia agafat. Més tard, una vegada escrita la nostra opiió en el full del company anònim, Carles ens va proposar crear una cançó a partir de les propostes i crítiques escrites als fulls.💁

En un primer moment tots ens quedarem impactats💥 ja que ens dona prou vergonya cantar encara que hi haja prou confiança amb els companys i ho veiem una feina difícil encara que no ho pareguera- Finalment tots cantarem una cançó segons el full que teniem, va quedar molt divertit i tots ens vam riure.😁

La crítica positiva principal va ser que ens havia fomentat la creativitat, la participació en classe i se'ns havia donat un valor important a la nostra opinió sobre els diferents aspectes de l'educació i sobre qualsevol tema tractat a classe. Per a mi personalment, això és lo més important d'una bona docència, ja no és soles ensenyar i aprendre sino que també cal escoltar i ser escoltats i això poques persones ho fan, per això em senc molt orgullosa i a la vegada feliç.💓

Per acabar la classe Carles es va despedir i ens va dir unes paraules que ens van emocionar a tots ja que ha sigut un professor exemplar ja que si tots foren com ells l'educació sería mes entretinguda, divertida i profitosa i per suposat, estic segura que l'abandonament escolar sería molt menor.👀

Setmana 12

Dies 12 i 14 de decembre 

👀 Com fem totes les setmanes, aquesta classe la començada un grup que ens ha posat un vídeo el qual està relacionat en moltes qüestions treballades a classe, aquestes són "Què és per a tu un bon mestre?" a més també té relació amb el tacte, amb  l'escola com a  espai de vida, te a vore amb que és important en els continguts en educació i en general tenir en compte als xiquets i xiquetes com a persones. 

📄 El text "Mañana examen", és un text que parla sobre l'avaluació.

Aquest fa referència en les diferents maneres o perspectives de ser un mestre, ja que parla de la pedagogia tecnològica. A més aquest text podriem dir que fa una critica per entendre la porfesió com un plantejament positivista d'entendre l'educació com una tècnica, i per tant  entendre l'evaluació d'una manera objectiva, precisa i exacta. 

Pedagogia tecnològica: és una pedagogía que parteix del conductisme com a referent psicològic. El conductisme és una teoria de l'aprenentatge. Quan aquesta teoria es traslada a la pedagogia, s'estableix com a pedagogia tecnològica. Aquesta diu: si l'aprenentatge són canvis de conducta, disenyar l'ensenyament és disenyar tots els canvis de conducta que volem obtenir en els diferents subjectes.

👉S'enten com a canvi de conducta aprendre a saber sumar, botar un obstacle...
Aleshores si l'aprenentatge és un canvi de conducta, quan ho trasladem a la pedagogia, el que es tracta és d'especificar molt les conductes que volem obtenir en els subejectes, i a partir d'ací, evaluar si s'han complit aquest canvis de conducta.

Així quan es planifica la pedagogia tecnològia, es parteix d'uns objectius generals. Aquestos objectius generals, es concreten en uns objectius específics i aquestos en objectius operatius. Aquests últims estableixen els criteris d'avaluació, és a dir la conducta concreta que indica si s'ha aconseguit l'objectiu o no.

Quin "poroblema/perverció" té la pedagogia tecnològica? Personalment, pensem que hui en dia s'està imposant molt la concepció de les competències i açò fa que cresca l'obsessió en concretar els resultats d'aprenentatge.
Tornant al text, la gent que parteix de la pedagogia tecnològica diu que hi ha que concretar les conductes d'eixida i després, l'avaluació, consistirà en comprovar si s'han complit aquestes conductes,  fent per exemple un examen.

Amb aquest mètode d'avaluació pensem que d'alguna manera sols evaluem allò observable i hi ha coses més valuoses que les minusvalorem. La qual cosa les coses que són més difícils d'observar, li llevem importància i li donem més rellevància als aspectes més observables. A més, la suma de tots els objectius operatius tenen que donar l'objectiu general i açò mai es compleix. Per tant, podem concloure que sols és avaluable allò observable. 
🔊El que ha de preocupar no és la part tècnica si no el que anem a fer a classe

Una de les frases destacades i comentades a classe és: "Solo es evaluable lo predecible"👉 avaluar mai pot ser predir els resultats d'aprenentatge perquè hi ha moltes coses positives com negatives en el procés d'ensenyament que poden ser subjecte d'avaluació.
L'autoavaluació de l'alumnat 👉 hi ha que diferenciar entre qualificació i concepte d'evaluació. Respecte a la qualificació, pensem sempre hi ha que ser conseqüent, si has demant que els alumens s'evaluen, has d'acceptar els resultats. Per altra banda, es pot realitzar una l'autoavaluació de continguts però sense que faça referència a la  nota.
Així pues el millor és fer  una avaluació sobre l'esforç ja que els alumnes veuen que poden canviar.

👌Com a conclució podem dir que els docents, són els que tenen la responsbilitat de qualificar, no els alumnes ❗❗❗

Recordant

Avui, dimarts19 de desembre, estava mirant i llegint diferents  “Tweets”  (Twitter) quan vaig vore un en el qual eixia una imatge que de seguida en va recordar una classe de Didàctica General en la qual varen parlar sobre el sistema educatiu actual. Aquesta imatge es aquesta:

                                                 

La veritat que hem va recordar a aquell dia perquè en classe vam fer una crítica conjunta d’aquest sistema educatiu que ens esta tocant viure i el qual pense que cal canviar. És una imatge molt representativa ja que es veu clarament com “estudia” la gent:

➡ Memorització de llibres o temaris durant uns dies

➡ Vomitar el contingut el dia de l'examen

➡ Traure molt bona nota ⟶  aconseguint d’aquesta manera el seu objectiu de passar de crus.

Però realment a après alguna cosa d’aquesta manera?

Personalment pense que una nota no expressa realment el que una persona sap ni tot el seu coneixement un alumne que te un 9 pot saber molt menys que un altre que te un 5, perquè el del 9 probablement sols memoritze i vomite a l’examen però passats uns dies no recorda  res, en canvi el del 5 a fet reflexió i sap del que parla en la pregunta de l’examen però per al professor no “és del tot correcte”. Amb açò vuic dir que no sempre sap més el que més nota te a l’examen si no qui més reflexiona per a estudiar un contingut.

A més, a més m’agradaria fer una critica a aquest sistema educatiu perquè realment pensar que el teu futur depèn d’una nota es molt frustrant i com he dit qui més nota te no és qui més sap, així doncs, estem en un sistema educatiu en que es mostra que l’únic que importa és memoritzar i eres recompensat per això i no per el esforç que has pogut fer al llarg del curs.

SETMANA 11

5 de Desembre 

En la classe de hui ens hem dedicat a preparar la programación didàctica. Hem pensat entre totes com van a ser les classes i les diferents activitats per a cada assignatura des de el tema principal que és: "LES MENINES" de Velàzquez.

Les assignatures amb les seues corresponents activitats que nosaltres hem pensat són:

🔅 CASTELLÀ → Video de "Les Menines" de Velàzquez

🔅 VALENCIÀ → Text sobre "Les Menines" de Velàquez

🔅 MATEMÀTIQUES → Geometria
                                       → Numeració
                                       → Geometric Figures            

🔅PLÀSTICA → Dibuixos/Plastellina
                         → Disfresses
                         → Museu de Velàquez

🔅HISTÒRIA → Felip V
                         → Col·laboració familiar

🔅 MÚSICA I EDUCACIÓ FÍSICA → Visita dels pares    
                                                             → Teatre

↭ Ens hem centrat en completar les taules de les activitats amb els seus horaris corresponents i hem pensat en fer una activitat didàctica per a l'assignatura de castellà, en la que consisteix en resoldre unes endevinalles sobre el quadre de Velàzquez.

Altra cosa a la qual li hem dedicat temps és a pensar cóm anem a evaluar les activitats programadas i quins instruments d'avaluació utilitzarem.

Aquest és un treball en el qual hem dedicat molt de temps i hem reflexionat com a futures mestres per a fer una programació didàctica i ara som conscients de tot el temps i dedicació (encara que només hem pensat les activitats per a dues setmanes) que cal per a conseguir dur a terme els objectius de cada assignatura en un curs de Primària.

                   

"NADAL PER A TOTS" 

Arribat aquest temps de Nadal 🎄🎅 en que els xiquets ens transmeten la seua il·lusió per estar amb la familia i il·lusonats també per obrir els regals que els van a deixar el Pare Noel i els Reis Mags. Però hi ha que obrir-se a la realitat i ser conscient que no tots els xiquets poden gaudir de nous regals, per aixó hem considerat interessant nombrar algunes de les campanyes que s'organitzen per a la recodilla de regals d'uns xiquets que ja no els van a aprofitar per a uns altres que dessitjen gaudir d'ells.

⧫ La primera que vaig a nombrar és una associació de Sagunt anomenada "Grupo Espiga" de la que també jo forme part i entre tots els voluntaris treballem per a que puga eixir avant i els xiquets amb menys possibilitats econòmiques puguen tindre regals en Nadal.

⧫ La següent campanya és d'una organització que tots coneguem : "Cruz Roja". Creu Rotja Juventut s'ha proposat que 60.000 xiquets i xiquetes de families vulnerables tinguen joguets  educativo i no bèlics en especial en edades senyatlades. 

⧫ L'associació "UNHCR ACNUR" també fa recollida de joguets. En la seua pàgina web expliquen que cada any, milions de xiquets de tot el món deixen de pebre joguets en edades senyatlades, com el seu aniversari, el Nadel o la festa dels Reis Mags. Els recursos de famílies són insuficients i no alcançen per a cobrir aquest tipus de despeses. 

😀 Si volem ajudar a aquests xiquets ja sabem com fer-ho. Només has d'informar-te i anar al punt de recollida més prop per a fer realitat l'il·lusió de Nadal per a tots els xiquets. 

 

Setmana 10

Al començament de la classe una companya va proposar ficar una cançó del grup musical “ZOO” anomenada “La mestra”.

Aquesta cançó es d’alguna manera reivindicativa ja que parla sobre el canvi que va sofrir  l’educació  des de la dictadura franquista fins a l’actualitat.

Escola tradicional ⟶ escola moderna

A més aquesta cançó fa una reflexió sobre la llengua, ja que narra l’historia d’una mestra de parla valenciana que va anar a un poble i va començar a parlar la seua llengua als alumnes i va ser acomiadada per eixa acció, per parlar i expressar-se amb la seua pròpia llengua.

Posteriorment el mestra va plantejar el tema de AVALUACIÓ:

 ፨ ¿Què és per a nosaltres la avaluació?

 ፨ ¿En que consisteix?

 ፨ ¿Instruments d’avaluació?

I a classe és va plantejar el següent:

AVALUACIÓN

Avaluació ⇒ examen

Examen ⇒ No valorar (patiment, ràbia, estrès, competència)

Examen ⇒ memorització (es dóna molta importància al número)NOTA

Amb tot açò es veu clarament la disconformitat que tenim sobre el sistema educatiu des de el punt de vista d’alumne, ja que al professor els interessa més la nota de l’examen que el que aprenem realment o que únicament s’avalua la memorització, ja que els exàmens és això, memoritzar.

Però els de la classe no estem d’acord amb açò, el que sa d’avaluar realment es l’esforç i el que aprens i no sols la nota d’un examen.

Amb tot açò es va arribar a un debat entre que si la NOTA depèn dels alumnes o del professorat, hi ha gent que va dir que la nota depèn dels propis alumnes de la manera en la qual es esforcen i l’altra par que depèn del professor ja que un mateix examen si te’l corregeix un professor pot ser un 7 i si te’l corregeix un altre un 5. Tot varia segons el professor.

En la meua opinió crec que depèn dels dos, una petita part de l’alumne, pel seu esforç i constància, però la “veu” definitiva la te el professor ja que és ell qui fica la nota.

Com a resposta de les preguntes anteriors vam arribar a les següents conclusi

👍   Avaluació: VALORAR  -----------(alumnat- procés- tasca docent

👍Instruments de avaluació: hi ha molts instruments d’avaluació com:

o   Escala d’observació

o   Llistes de control

o   Quadern 

 👍 Qualificació: NOTA

→ Existeix dos tipus de notes: Nota objectiva/nota subjectiva

o   La nota objectiva sols es podria ficar per exemple en matemàtiques ja que 2+2=4 i no es pot discutir.

o   La nota subjectiva és com són les notes en realitat ja que depèn de molts factors com el gustos del professorat etc...

El següent dia 30 de novembre, el mestre ens va deixar treball en grup per fer el projecte de final de l’assignatura. El treball consisteix en una PROGRAMACIÓ DIDACTICA de dues setmanes en les quals es treballa un tema en concret.

L'esquema a tractar és el següent:

El meu grup i jo treballen: “Las menines de Velázquez”

Hem decidit treballar aquest quadre perquè ens sembla un tema molt interessant ja que d’alguna manera introduïm uns dels quadres més importants del nostre país als mes petits.

Vam traure conclusions com les assignatures que podem treballar o el curs a tractar. Pensarem en treballar aquest tema en xiquets de segon de Primària (7-8anys) i les assignatures doncs les tradicionals com valencià castellà o matemàtiques i altres més divertides com plàstica en la qual els xiquets ens mostraran la seua creativitat, amés vam pensar en un activitat diferent com la creació d’un teatre petit que conta l’historia d’aquest quadre i del seu autor.

II Setmana d'activitats complementàries

Aquesta setmana ha sigut una mica més curta que la resta, ja que sols teniem la primera hora de classe normal i ja després activitats programades per diversos professors i sobre molts temes diferents amb la finalitat de crear-nos com a bons docents i així gaudir amb el nostre treball educant sempre des del cor 💓.

Com he dit abans el dilluns no tinguerem classe, així que directament passaré a parlar sobre la classe del dijous 23.

Aquest dijous 23 de novembre, va començar la classe parlant la nostra companya Belén informant-nos sobre una exposició que hi havia a l'ajuntament. Aquesta exposició s'anomenava "Les altres víctimes" i conssitia en la presentació de deu dibuixos realitzats pels fills i filles de víctimes de la violència de gènere mentres aquests estaven en els retens i les seues mares denúnciaven qualsevol tipus de maltracte.

👉 A continuació, la classe va consistir en fer una reflexió conjunta sobre l'altre fragment del llibre "El tacto en la enseñanza" i per a dur a terme açò vam reorganitzar les taules de manera que ens poguerem vore les cares, tot per fer el debat més col·laboratiu i pràctic.

Aquest debat em va semblar dels més interessants tractats a classe ja que com vam comentar aquesta lectura en general ens havia agradat prou. Tanmateix, vaig a resaltar algus dels aspectes i idees fonamentals i que més em cridaren l'atenció i que vam tractar a classe.

             📍 "Existe el silencio que habla": com el dit diu "una mirada val més que mil  paraules" i així es va explicar a classe. Si un xiquet es porta mal o fa alguna cosa errònea no hi ha que callar-se, sino actuar perque el silenci és el pijtor amic de la ensenyança i de l'errada. Amb aquest lema, Carles ens va contar una experiència personal on ell va conèixer a un xiquet que contestava malament i es rebotava amb prou facilitat. Els porfessors normalment actuaven castigant-lo, però ell el que va fer va ser preguntar-li si li passava alguna cosa per a que haguera contestat així quan no se li havia dit res malament. El xiquet front a aquesta pregunta no va saber que contestar ja que mai li havia sorgit la ocasió de que li preguntaren que li passava. Amb aquesta reacció Carles va aconseguir allò que els altres no havien fet, i va ser poder parlar en ell tranquilament i tindre eixe tacte que el xiquet realment necessitava per diferents factors externs. 

         📍 "La vida de cada niño es una historia que debe tenerse en cuenta al valorar su funcionamiento escolar": Aquesta afirmació la vaig plantejar jo, i va obrir un debat que em va parèixer súper productiu i que donava molt del que parlar. La pregunta que va introduir el debat va ser: cal tractar amb més tacte als xiquets que tenen problemes a casa que a la resta? Hi havien diverses opinions tant a favor com en contra i es que segons la perspectiva en la que ho mirares podries donar una raó o una altra. En la meua opinió, és clar que els xiquets que hi tenen problemes pot ser es respatlen en el professorat i que aquestos siguen de gran ajuda per a ells, i ho vec correcte però al mateix temps tampoc vec correcte centrar-se en un parell de xiquets i deixar als altres més de costat en el sentit de la paraula. A més, ajudar als xiquets problemàtics no deuría ser una qüestió de pena o un acte de caritat sino una acció que l'isca a la persona en qüestió del cor, perque les coses que es fan des del cor són les que millors resultats tenen i la vocació de l'educació naix d'ahí sens dubte.

         

Apart d'aquest debat també es va dur a terme el fet de que ser mestre havia de ser per vocació. I es que alomillor resulta que no hi sabem bé el significat correcte d'aquest terme. Però el que està clar és que si t'agraden els xiquets i t'agrada ensenyar aquesta carrera és la teua i si no pues no. La vocació també es crea perque pot ser quan ho proves t'agrade més del que hi iamginaves o pot ser que no, però tot és qüestió de pràctica i tacte.

Per finalitzar aquest post vaig a contar que vaig participar en un parell d'activitats complementàries, una va ser d'Estructura Social on vam plantejar preguntes i respostes sobre la sociologia i l'altra que em va agradar prou va ser de música. Aquesta rebia el nom de "Cançons de ROCK: cantar a Michael Jackson i The Beatles en forma de Coral". La cançó estrela de les dues hores que vam estar cantant va ser "Heal the world" amb la finalitat de dir que l'educació calia intervindre per acabar amb les conseqüències que poden dur cometre accions errònies.

                                       

9a setmana

Dimarts 14 de novembre

Hui 14/11/17 una companya ens ha informat sobre un assassinat que va haver al seu poble referit a la Violència de Gènere.

Respecte aquest tema, quan parem de Violència de Gènere, mai ens referim a una violència que surgeix d’una dona contra un home. Perquè la violència de gènere, és aquella que s'exerceix en raó de génere de la societat patrialcal. De fet el dia de la Violència de génere no s’anomena així, s’anomena el dia de la violència contra les dones. Aquest dia el va instaurar l’ONU perquè precisament en situacions de guerra, s’utilitza la violència contra les dones com a ferramenta de guerra. (violacions massives, matances de dones massives, etc.). Per tant, la Violència de Gènere és la que es produeix sobre les dones, pel fet de ser dones.

Aquest fet no vol dir que els homes estiguen “marcats”, ja que la societat en la que vivim, assigna als homes un paper de que han de ser actius, han de tenir iniciativa. Açò produeix que els homes no siguen lliures, no siguen allò que volen ser.

L’educació  de hui en dia, no és igualitària, ja que als homes els assignen un paper director (d’estar per damunt) i a les dones, se’ls assigna un paper per avall.

S’està produint un neomasclisme que torna a equiparar les situacions de violència.

Açò no vol dir que no es parle de violència de dones contra homes, sols que al ser minoritaris, són insignificants i la majoria dels casos són per un repetit temps de violència cap a la dona i aquesta es farta acaba matant a l’home.

*Relacionant aquest tema com a futurs mestres, el paper que se li dona a les dones com un paper secundari ve donat per la pràctica educativa en els centres. Ex: una xiqueta de 3 anys, quan en classe la mestra diu que s’alcen els xiquets, ella no s’alça. Al cap d’un any sap perfectament que “xiquets” inclou a dones, però elles estan invisibles.
Aprendre el paper secundari, l'aprenem les dones de manera subconscient desde ben menudes i sobretot per les pràctiques a l'escola. 

Seguidament hem parlat sobre el llibre: "El tacte pedagògic". Després de llegir un tros d'aquest llibre, ens hem dividit aquest text en fragments entre diferents grups per repassar la història, ressaltar el més rellevant i extrau-re la part principal per poder-la compartir amb la resta de companys.

Per començar, el text ens fa una reflexió sobre el tacte humà que es produeix a l’aula. També ens mostra el centre com un espai de vida, on es relacionen persones, persones que tenen els seus sentiments i les diferents maneres d’actuar davant diverses situacions, per exemple a l’hora d’afrontar un dol.

🔅1er grup: La idea fonamental que comenta aquest text és el fet que de vegades, el no actuar és actuar. En aquest fragment la mestra no intervé en els problemes de l’alumna, sols li fa notar que la mestra està al costat d’ella. La tendència seria preguntar-li i esbrinar que és el que ha passat. Aquest fet simplement afavoreix que l’actitud de l’alumne canvie. De vegades el no intervenir, és intervenir.

Els pares tendeixen a fer el que els xiquets no poden fer i açò els produeix inseguretat per al futur, ja que no són autònoms. Els pares i els professors pressionen als alumnes perquè aprenguen i no són conscients d’aquests fets.

Frase a destacar: “Por lo tanto el tacto nos influye una sensibilidad de saber cuando dejar pasar la luz, cuando evitar hablar, cuando intervenir o cuando hacer que no nos damos cuenta de algo.”

🔅2n grup: Amb les diferents històries, els pares han de esbrinar perquè els xiquets manifesten tals comportaments.

Frase a destacar: “Estar abierto a la experiencia del niño significa que hay que vitar tratar las situaciones de una manera estardar y convencional”  👉 Tractar als diferents xiquets i xiquetes en funció de les experiències que tenen, amb un tracte diferenciat.

🔅3r grup: “El tacto se manifesta siendo sensible a la subjetividad”

No és el xiquet el que ha d’arribar al professor, si no el professor el que ha d’arribar al xiquet.

El qui ha de fer que una classe funcione ha de ser el professor.

Frase a destacar:  “El professor tiene que estar al lado del niño/a y ayudarle a localizar los lugares por donde poder cruzar y encontrar los medios para despues consiga llagar al otro lado, a este otro mundo con éxito”👉 El xiquet ha de decidir que és el que ha de fer, i a de sentir com el professor ha està al seu costat per ajudar-lo.

🔅4t grup: “Este tacto se manifiesta con una influencia sutil”  

Els professors moltes voltes no són conscients de com poden arribar a influir amb els seus comentaris i la forma de tractar als alumnes. 

Frase a destacar:  “Siempre hay formas de tratar a los alumnos que otros pueden haber dado por perdido” 👉Hi ha xiquets que no s’esforcen a l’hora de fer les coses i els professors en compte d’ajudar-los, no li donen remei.

“Algunas veces los profesores no nos damos cuenta de como inflluimos a los alumnos incluso en aquellos que menos imaginamos”

Reflexió: L’alumne dóna el poema per a demostrar que les aparences no volen dir res. Dona aquest pas perquè s’ha sentit reconegut quan la professora l’ha escoltat al contar-li la seua situació fora de l’aula.

🔅5é grup:  “El tacto se manifiesta como seguridad en diferentes situaciones”

Hi ha seguretat quan el professor confia tant amb ell mateix com en els seus alumnes. Diferenciant el fet d’aparentar seguretat, a transmetre seguretat.

Frase a destacar:  “Y las relaciones entres los adultos y la gente joven que no se construyen sobre la confianza han renunciado a no hacerlo a su legitimación pedagógica”

Genera més confiança dir a un alumne/a “Això no ho se” o “No se com solucionar aquesta situació de classe” en compte de transmetre als alumnes que la professora ho sap tot, sap més que els alumnes i mai s’equivoca. 

🔅6é grup: “El tacto se manifiesta como el don de saber improvisar”  

La preocupació d’una professora ha de ser sempre els xiquets. Si quan el xiquet està en el seu pare i veu que ho passa mal o canvia la seua actitud negativament, la professora ha de prendre mesures.

🔅7é grup: “El tacto preserva la distnancia del niño”

La professora ha de crear un espai de confort, de seguretat en compte de crear una situació d’inseguretat i tensió.

🔅8é grup: “El tacto protege lo que es condenable”

És millor donar-li un bon consell a un xiquet i el seu temps per a que ho aplique.

🔅9é grup: “El tacto evitandolo”

Existeixen experiències discontínues, que són les que ens marquen per a tota la vida. Per altra part estan els record perjudicials són aquells que amb el temps s’obliden quan s’afronten. 

🔅10é grup: “El tacto recompone lo que se ha roto”

Sempre els professors han de donar suport als alumnes i més en els moments que aquestos estan frustrats.

Reflexió: Mai hem d’oblidar alló que hem viscut quan erem alumnes. 

🔅11é grup: “El tacto refuerza lo que es bueno. Creer en un niño es reforzar a ese niño”

Les mares/pares han de donar suport per a que els xiquets/es arriven a cumplir el seu objectiu.

Frase a destacar: “El educador tiene que creer en los niños”, “La falta de confianza y la sospecha hace que la verdadera pedagogia sea imposible” 👉 Si un professor no confia en si mateix, no pot fer que els alumnes confien en ells mateixa.

Aquest apartat ha de vore amb “l’Efecte Pigmalió”. Les expectatives que posem a l’alumnat fa que aquest millore. Un xiquet tindrà èxit si la professora confia en ell.

🔅12é grup: “El tacto favorece el crecimiento personal y el aprendizaje”

De la manera que una professora desenvolupa una activitat, poden adquirir millor aprenentatge i coneixements.

↳ La nostra reflexió sobre el text: 

Per començar, cada persona és un món i el que planteja el text no és fàcil d’aplicar, ja que un professor ha d’estar pendent de tots els alumnes.

Ens ha semblat un text interesant, ja que són històries reals i algunes (per l’estil) ens ha pogut passar a nosaltres.

A més, ja tenim una idea de com reaccionar o com dur les situacions complicades que poden tenir els/les alumnes. 

Dijous 16 de novembre 

Com fem cada dia, hui una companya ens ha mostrat un vídeo en el que defineix que és ser un bon mestre.

 En aquest video es veu com un professor pot arribar a canviar la vida dels xiquets.

Aquest vídeo fa referència a diferents coses que s’han donat a classe. Aquestes són:

      -El tacte, ja que el professor ajuda a l’alumne a progressar.
      -Efecte “Pigmalió”, perquè el professor ha confiat en el xiquet.
      -"No es maestro el que trasmite conocimientos. Lo es, quien posibilita que el otro los construya" 👉 No es tracta d'ensenyar si no de crear una situació per a que l'alumnat aprenga.

           

           

Després d'aquest video hem parlat sobre els espais. La classe com a espai de vida.

La classe de hui ha tractat sobre els espais, ja que aquests ajuden a l’aprenentatge. Primer parlarem sobre l’organització de la nostra classe i després de la “classe ideal” quant a organització dels espais.

Ens hem juntat per grups de 3 persones per pensar com podríem reorganitzar la nostra classe. Com ja sabem, en la majoria de les classes, sempre es prioritza com a punt important la pissarra. Han hagut diverses opinions, però la més encertada ha sigut la de posar la classe d’aquesta manera: 

L’organització d’aquesta classe es basa en fer 4 grups de 6 taules encarades entre sí. Les del centre perpendiculars a la paret i les del cantó en un poc d’inclinació. Aquest mètode d’estructura afavoreix per un costat, el treball en equip i per altre costat, permet vore la pissarra.

Després d’haver-nos col·locat d’aquesta manera hem aprofitat per treballar en equip. Cada grup ens hem assignat una aula (infantil, primer cicle, segon cicle i tercer cicle) i havíem de fer una proposta de distribució de l’aula, com s’ubicarien les taules, la pissarra, en el cas de projector, on estaria col·locat, etc., per vore de quina manera seria la millor per a poder treballar.  Segons la manera en el qual organitzem l’aula influirem en les vivències que s’originaran, ja que l’aula és un espai de vida.

Abans de començar aquesta activitat, cal recordar que la distribució ideal d’una classe depèn del comportament dels alumnes, les activitats que plantejarem, etc. 

👧👦Aula de 3er cicle:

L’avantatge de col·locar les taules en forma de “L”, fomenta el treball del grup i a més, el buit que queda entre els extrems, es pot posar el professor per si ha d’explicar alguna cosa, i ningú del grup es queda apartat. 

El desadvantatge, és que la pissarra dels deures es podria llevar, ja que si la tenim, estem pensant en una classe on el professor mana faena i els alumnes la fan.

Nosaltres hem pensat que en compte de posar una pissarra de deures, es podria posar una pissarra de treballs pendents. 

👧👦Aula 2n cicle:

👦👧Aula 1er cicle:

👶Aula infantil:

A l’etapa d’infantil es viuen més innovacions degut a que s’estudia més la distribució dels espais.

L’espai d’assemblea és un lloc molt important, la mirada cap a la pissarra té poca importància, ja que per a l’alumnat el que passa a la pissarra li és indiferent. També són importants els racons d’experimentació, de lectura, etc. 

↳ Com a conclusió: A totes les classes hi ha un espai en el qual els alumnes poden anar a llegir, fer tallers, etc., després d’acabar els deures,  per funcionar autònomament. A més cal destacar que, la taula de la mestra deuria estar a un costat per no marcar l’autoritat i perquè una bona mestra ha d’estar interactuant amb els xiquets i no s’ha de passar la classe asseguda.