3ª Setmana

Dimarts 26 de setembre i dijous 28

El dimarts 26 nomes entrar a classe una companya va eixir voluntària i va parlar sobre un article que a ella li havia semblant interesant. L’article tractava del psicopedagog italià  Francesco Tonucci i de quan ell visità València per fer una conferencia. Tonucci  fa reflexions  sobre el paper que tenen els xiquets a la societat i  en les dificultats que creixen, sobretot basant-se en el sistema educatiu, amés Tonucci és un gran dibuixant i fa multitud de vinyetes criticant el sistema educatiu actual.

Aquesta companya per finalitzar la seua gran intervenció va nombrar una cita d’aquest pensador italià.

-Jugar libremente significa salir de casa: jugar en la calle sin vigilancia del adulto, encontrarse con amigos, decidir un juego entre todos, dedicarle un tiempo libremente y vivirlo con ilusión o desilusión. Ambos sentimientos forman parte del juego.- Tonucci.

Ací vos deixe un enllaç d’una pagina amb varies frases de Tonucci de les quals es poden traure prou reflexions sobre els jocs i la vida en general: 

http://tvlab.laboralcentrodearte.org/index.php/2015/10/14/juego-libre-en-la-escuela_y-en-la-vida_por-tonucci/

Seguidament a classe el professor va preparar una activitat oberta en la que cada ú aprofitava el que volia i podia. Aquesta activitat consistia en compartir els teus coneixements sobre dos articles manats anteriorment a classe amb el company de darrere. Ens dividien per fileres, la primera s’havia preparat el primer article, la segona el segon, la tercera altra vegada el primer i l’ultima filera, la quarta, també el segon. Aleshores consistia en que el teu company et contara l’article que ell/a s’havia preparat i tu el teu, amés explicaven les conclusions que cada ú havia tret dels articles.

Els articles que havíem de preparar eren “¿Qué hacen las escuelas?” de Reimer i “Las funciones sociales de la escuela” de Ángel Pérez.

Del primer article “¿Qué hacen las escuelas?” podem extraure quatre idees fonamentals del paper que te l’escola a la societat, aquestes funcions socials  són:

-Paper de custodia: es vigila als individus i intenten establer un control social. A les escoles amés de vigilar es castiga i es recompensa, se avalua als xiquets i es diu qui es millor i qui pitjor. 

-Determinació social: aquesta funció te a veure en que contextos s’ensenya, com s’ensenya i a qui s’ensenya.

-La doctrinal: fa la funció d’introduir idees, idealitzar als xiquets donant-los una visió particular de la vida.

-La educativa: la funció general de l’escola és aquesta la funció d’educar-nos i ensenyar-nos, però que ens ensenyen realment? I es correcte el que ens ensenyen?

Aquest és l’article que hem va tocar a mi i vaig extraure dos frases que hem van xocar prou i m’assemblaven interesants.

“Mientras los niños continúen siendo estudiantes de tiempo completo continuaran siendo niños” (pàgina 33)

“la escuela distribuye necesariamente a sus estudiantes en una jerarquía de privilegios parecida a una casta” (pàg 38)

He de dir que aquest article de Reimer es el segon capítol d’un llibre anomenat “La escuela a muerto” 

Per altra banda l’altre article parla també de les funcions de l’escola, però el tracta d’una manera més global parlant també de la escassa evolució de les escoles actuals comparant-les amb les del passat, d’alguna manera no són tan restrictives i són més obertes però en la meua opinió continuem amb el mateix sistema educatiu.

He vist un  resum que crec que explica molt bé l’article, amés extrau les idees més importants. Ací us deixe l’enllaç:  

http://njwaya.blogspot.com.es/2009/06/las-funciones-sociales-de-la-escuela-de.html?m=1

Per acabar la classe vam fer una petita reflexió sobre el que havíem fet basant-se en l’idea de l’activitat oberta que havíem realitzat a classe, la conclusió que vam fer era que les escoles deurien de plantejar més activitats obertes per a que cada individu aprenguera el que puga però sempre al seu nivell i fer menys activitats tancades perquè frustren els xiquets ja que aquestes els classifiquen d’alguna manera com els xiquets que serveixen i xiquets que no.

Al següent dia, dijous 28, a classe el professor va plantejar tres qüestions sobre el sistema educatiu, vam reflexionar una mica sobre aquestes qüestions i després les va explicar detalladament amb l’ajuda d’un PowerPoint.

Funcions del sistema educatiu

1. Què diuen que fa?
2. Què fa realment?
3. Què hauria de fer?

L’escola té una funció tradicional. La funció tradicional té com a objectiu transmetre la cultura a les noves generacions, és conservadora de la cultura i preservadora, a més de transmissora. Transmet la cultura bàsica, literatura, art etc... Però no es defineix com a educadora d’adaptació social ja que eixa funció diuen que ve de família.

Al segle XX aquesta idea d’escola com ferramenta de transmissió cultural desapareix i es presenta com  una manera de  desenvolupament del individu , ajuda en l’educació del xiquets i els ensenya com enfrontar-se a la vida i no ho fa simplement d’una manera acadèmica, sinó d’una manera global. El focus principal d’aquest canvi són els xiquets, els xiquets són el centre de l’escola.

Altre idea d’escola és veure-la com a ferramenta per transformar cultures. La clau principal per a socialitzar-nos és intentar transformar el món, planteja l’idea d’igualtat. El paper més important d’aquesta visió escolar es el d’intentar canviar la societat per crear una més justa i igualitària. Educació no neutra.

Per concloure trobem l’escola en funció de valors socials, l’escola respon a les nostres necessitats socials. Escola com ferramenta con orientació crítica. 

A més per fer una classe més amena el professor ens va ficar una cançó de Ovidi Montllor, la qual parla de l’ensenyament tradicional, i té com a referent l’escola franquista basada en la disciplina, l’obediència, l’autoritat i el càstig.

  

Per finalitzar parlaré d’un terme que actualment s’està ficant molt de moda, també tractat a la classe de didàctica general. Aquest  és el “Homeschooling”, aquest terme s’utilitza per definir els estudis a casa. Bé hi ha pares o mares que no volen que els seus fills vagen a l’escola aleshores contracten a un professor o professor que li donen classe al seu fill/a, aquesta situació es degut perquè el tutor del xiquet no vol que cap persona que no siga ells influisca en la vida del seu fill aleshores s’assegura de que ningú canvie la seua manera de pensar, aquest mètode pot ser prou bo perquè d’alguna manera els xiquets aprenen més ja que com és l’únic el professor va al seua ritme, però d’altra banda pot ser roí perquè els xiquets no és relacionen amb gent de la seua edat.

2a Setmana

Dimarts 19 de setembre i dijous 21

El dimarts 19 de Setembre vam tractar a classe en que consistia la professió de mestre i vam arribar a la conclusió que per ser un bon mestre/a era fonamental dominar totes les tècniques precises per a que l'alumnat aprenga els coneixements necessaris i per tal d'aplicar el currículum. Després d'açò, vam separar les taules formant un cercle per tota l'aula amb la finalitat de estar tots de cara i poder debatir en perfectes condicions.

El text a debatir va ser el de "Frankestein Educador", teniem que llegir les primeres 40 pags i d'ahí extraure la nostra valoració personal i frases que ens hagueren cridat l'atenció, que no entenguerem o que ens paregueren curioses, així pues per a mi el text estava prou bé, no era molt fluit per a llegir pero es podien extraure conceptes claus prou interessants. Ací deixe algunes de les frases que a mí personalment me han paregut interessants i algunes també dels meus companys/es:

  - Es pot ser educador sense ser un Frankestein? (pàg 20)      

  - La teua vida és teua. La meua és meua. (pàg 27)

  - Educar és, doncs, introduir a un univers cultural, un univers en el que els homes han aconseguit  amansar fins a cert punt la pasió i la mort, l'angustia front a l'infinit, el terror front a les pròpies obres, la terrible necessitat, la inmensa dificultat de viure junts... (pàg 25)

  - "Efecte expectativa" (pàg 30)

La introducció feia referència a la formació del educador, i a partir d'ahí tractava de com l'educador calía que formara als xiquets proyectant-li els sabers específics. Al mateix temps, l'autor asegura que cal adaptar-nos al món que ens envolta, i, que a més cal que intervinguen en la nostra vida altres persones, com els nostres pares que al nàixer ja ens posen un nom i una identitat, ja que si no mai arribariem a ser adults. Amb la educació s'ensenya tot l'ocorregut en el món i el que caldría canviar per fer del món un lloc millor a partir de les experiències viscudes.

      El dijous 21 de setembre només començar la classe una companya va introduir el tema del "Bullying" per tractar-ho un poc amb tots i vam debatir sobre el que es considera bullying hui en dia i el que hi havia també anteriorment però que no estava tan reconegut. D'aquesta manera es va arribar a la conclusió de que sempre hi ha existit però que la gent ho savia "combatir" millor.

Hui en dia la societat és més sensible front a aquest tipus de agressió tant psicológica com inclús física i no és millor ni pitjor que abans, sino diferent. El bullying no és una moda d'ara, és una barbaritat, i com a barbaritat que és es deuria acavar en ella, pel bé de tot el món el bullying mai tindria que haver-se donat a conèixer. Per això, s'han creat campanyes on xiquets i adults de tot el món s'uneixen contra aquests tipus d'actes i així una volta més es demostra que la raça humana no és tan mala com es generalitza sempre.

Com a bona futura educadora pense que en les escoles, instituts i en qualsevol tipus de recinte d'aquest tipus els educadors deurien implicar-se més en aquest tema i parar-ho a temps, abans de que siga massa tard. Lamentablement, açò no es així moltes vegades, ja que decideixen fer com si res i deixar correr el temps pensant que són coses de xiquets, i NO el maltracte no és cosa de xiquets ni d'adults, el maltracte no té edat ni gènere, el maltracte és maltracte i es deuria fer encara més per frenar-ho d'una volta.

Ací adjunte un enllaç d'una animació sobre el bullying que em va agradar: 

Deixant de costat el debat sobre el bullying vam acavar de resumir el llibre de "Frankesteien Educador" que ja haviem tractat la classe anterior.

El llibre com he explicat abans compara el Frankestein de ficció amb el paper que té l'educador, i la idea que l'autor intenta extraure és que no es pot fer ni utilitzar a un xiquet com vuigam perque així l'únic que aconseguirem és fer d'ell una persona sense personalitat. Un bon educador ha de deixar expressar-se al xiquet i també animar-lo a que decidisca per ell mateix la majoria de les voltes, per no dir sempre, per a que així poc a poc desenvolupe la seua única personalitat, siga la que siga, perque així no tots serem iguals.

Per finalitzar la classe vam obrir un debat sobre l'objectiu que tenia l'educació i perque estava separada com està. L'objectiu principal i el més important de l'educació en la meua opinió és formar persones, aprendre a aprendre, crèixer com a persones i educar-te amb uns valors i respecte. 

Hui en dia l'educació també té fins econòmics, ara hi ha diferències entre educar-te en una escola privada i en una escola pública, ja que es suposa i així ho entenc jo que contra més diners invertisgues més intel·ligent serà el teu fill o millor educació l'impartiràn, però NO, ens formem per a educar a tots per iguals, no per la quantitat de diners que tragues de la butxaca, per a formar millors persones que aconseguisquen allò que les que han hagut anteriorment no han pogut o han fet mal, tot es fa per millorar, no per qüestions econòmiques, tot el món es mereix una bona educació i no per allò ens tenim que separar per alumnes que estudien en una privada o en una pública.

El sistema educatiu està separat en infantil, primària, secundària, batxillerat i universitat per crear una certa autonomia i així aconseguir dels alumnes el màxim, sempre ajudant també uns als altres. 

En conclusió, com podem observar l'educació és un dels temes primordials des de fa segles, perque sense educació no sóm persones, i sense ser persones no sóm res, per això vaig triar aquesta carrera, perque és tot un orgull i tota una satisfacció contribuir en la formació d'una persona per així fer del món un lloc millor on viure.

1ª Setmana

Dimarts 12 de Setembre i dijous 14 de Setembre

Al ser la primera classe, hem fet una didàctica de presentació diferent a les habituals. Ha sigut molt entretinguda ja cada ú tania que eixir al centre i dir que és el que li agrada fer, seguit d'una onomatopella.

Per grups hem llegit diferents textos i després haviem de comentar-los a classe amb el fí de conèixer les diferents opinions dels companys.

El text que varem llegir nosaltres, s'anomenava Treballant en grup i tractava sobre una forma diferent de com donar les classes, per exemple, la professora dona la classe, mentre que la pedagoga gaudeix del xiquets.
Unes de les frases que els companys varen destacar foren: "Establir espais de treball diferents i dotar-los de sentit, decidir què es fa i què no afavoreix la tranquilitat de l'aula a l'hora de treballar i dona al mestre temps que li cal per atendre a a quells alumnes que necessiten rebre una atenció més individualitzada"
Una de les conclucións que varem arribar amb tota la classe és que s'ha de valorar a l'alumna/e segons l'esforç que ha realitzat durant el trimestre i establir una valoració més detallada de la seva feina.
La majoria dels professors evaluen fixan-se sols amb la qualificació que es trau a les proves. Estic segura d'açò perquè durant la meva trajectòria escolar, sols he topetat amb un professor el qual no li importaven les notes que treiem als exàmens, de fet no hi fèiem. Les classes eres dinàmiques i hi havien algunes que es basaven en tallers, com per exemple teatres inventats per nosaltres. D'aquest professor vaig aprendre molt, sobretot, que per a que els alumnes aprenguen, no fa falta evaluar-los depenent d'una nota, si no del procés que es fa durant tot l'any. 

També vam fer cada ú de la classe una xicoteta redacció sobre que és per a nosaltres un bon mestre. Després ens juntavem primer per parelles i després en grups de 4 per anyadir informació a les redacción i elegir la que pensabem que estaba més completa.
Así tenim una de les redaccions:

    Què és ser un bon mestre?

      Tots al llarg de la nostra vida hem pogut apreciar el que és ser un bon mestre. Per tant, aquest ha de tindre una sèrie de requisits que l'identifiquen com a tal.

En primer lloc, la forma de ser d'un professor determinarà l'actitud que adoptaràn els alumnes.
En segon lloc, uns dels aspectes no menys importants, és el de saber dur al grup, ja que no tots el alumnes son iguals i cada ú presenta unes dificultats acadèmiques diferents, per aquest motiu, el mestre tindrà un total seguiment dels resultats obtesos, de la participació i del comportament, tratant de fer més èmfasi en aquells alumnes que els coste més.
Per últim, un bon mestre ha de tindre total coneixement dels continguts que vaja a expossar a classe, i fer que aquestes sigues dinàmiques, amb el fí de captar l'antenció dels seus alumnes.