9a setmana

Dimarts 14 de novembre

Hui 14/11/17 una companya ens ha informat sobre un assassinat que va haver al seu poble referit a la Violència de Gènere.

Respecte aquest tema, quan parem de Violència de Gènere, mai ens referim a una violència que surgeix d’una dona contra un home. Perquè la violència de gènere, és aquella que s'exerceix en raó de génere de la societat patrialcal. De fet el dia de la Violència de génere no s’anomena així, s’anomena el dia de la violència contra les dones. Aquest dia el va instaurar l’ONU perquè precisament en situacions de guerra, s’utilitza la violència contra les dones com a ferramenta de guerra. (violacions massives, matances de dones massives, etc.). Per tant, la Violència de Gènere és la que es produeix sobre les dones, pel fet de ser dones.

Aquest fet no vol dir que els homes estiguen “marcats”, ja que la societat en la que vivim, assigna als homes un paper de que han de ser actius, han de tenir iniciativa. Açò produeix que els homes no siguen lliures, no siguen allò que volen ser.

L’educació  de hui en dia, no és igualitària, ja que als homes els assignen un paper director (d’estar per damunt) i a les dones, se’ls assigna un paper per avall.

S’està produint un neomasclisme que torna a equiparar les situacions de violència.

Açò no vol dir que no es parle de violència de dones contra homes, sols que al ser minoritaris, són insignificants i la majoria dels casos són per un repetit temps de violència cap a la dona i aquesta es farta acaba matant a l’home.

*Relacionant aquest tema com a futurs mestres, el paper que se li dona a les dones com un paper secundari ve donat per la pràctica educativa en els centres. Ex: una xiqueta de 3 anys, quan en classe la mestra diu que s’alcen els xiquets, ella no s’alça. Al cap d’un any sap perfectament que “xiquets” inclou a dones, però elles estan invisibles.
Aprendre el paper secundari, l'aprenem les dones de manera subconscient desde ben menudes i sobretot per les pràctiques a l'escola. 

Seguidament hem parlat sobre el llibre: "El tacte pedagògic". Després de llegir un tros d'aquest llibre, ens hem dividit aquest text en fragments entre diferents grups per repassar la història, ressaltar el més rellevant i extrau-re la part principal per poder-la compartir amb la resta de companys.

Per començar, el text ens fa una reflexió sobre el tacte humà que es produeix a l’aula. També ens mostra el centre com un espai de vida, on es relacionen persones, persones que tenen els seus sentiments i les diferents maneres d’actuar davant diverses situacions, per exemple a l’hora d’afrontar un dol.

🔅1er grup: La idea fonamental que comenta aquest text és el fet que de vegades, el no actuar és actuar. En aquest fragment la mestra no intervé en els problemes de l’alumna, sols li fa notar que la mestra està al costat d’ella. La tendència seria preguntar-li i esbrinar que és el que ha passat. Aquest fet simplement afavoreix que l’actitud de l’alumne canvie. De vegades el no intervenir, és intervenir.

Els pares tendeixen a fer el que els xiquets no poden fer i açò els produeix inseguretat per al futur, ja que no són autònoms. Els pares i els professors pressionen als alumnes perquè aprenguen i no són conscients d’aquests fets.

Frase a destacar: “Por lo tanto el tacto nos influye una sensibilidad de saber cuando dejar pasar la luz, cuando evitar hablar, cuando intervenir o cuando hacer que no nos damos cuenta de algo.”

🔅2n grup: Amb les diferents històries, els pares han de esbrinar perquè els xiquets manifesten tals comportaments.

Frase a destacar: “Estar abierto a la experiencia del niño significa que hay que vitar tratar las situaciones de una manera estardar y convencional”  👉 Tractar als diferents xiquets i xiquetes en funció de les experiències que tenen, amb un tracte diferenciat.

🔅3r grup: “El tacto se manifesta siendo sensible a la subjetividad”

No és el xiquet el que ha d’arribar al professor, si no el professor el que ha d’arribar al xiquet.

El qui ha de fer que una classe funcione ha de ser el professor.

Frase a destacar:  “El professor tiene que estar al lado del niño/a y ayudarle a localizar los lugares por donde poder cruzar y encontrar los medios para despues consiga llagar al otro lado, a este otro mundo con éxito”👉 El xiquet ha de decidir que és el que ha de fer, i a de sentir com el professor ha està al seu costat per ajudar-lo.

🔅4t grup: “Este tacto se manifiesta con una influencia sutil”  

Els professors moltes voltes no són conscients de com poden arribar a influir amb els seus comentaris i la forma de tractar als alumnes. 

Frase a destacar:  “Siempre hay formas de tratar a los alumnos que otros pueden haber dado por perdido” 👉Hi ha xiquets que no s’esforcen a l’hora de fer les coses i els professors en compte d’ajudar-los, no li donen remei.

“Algunas veces los profesores no nos damos cuenta de como inflluimos a los alumnos incluso en aquellos que menos imaginamos”

Reflexió: L’alumne dóna el poema per a demostrar que les aparences no volen dir res. Dona aquest pas perquè s’ha sentit reconegut quan la professora l’ha escoltat al contar-li la seua situació fora de l’aula.

🔅5é grup:  “El tacto se manifiesta como seguridad en diferentes situaciones”

Hi ha seguretat quan el professor confia tant amb ell mateix com en els seus alumnes. Diferenciant el fet d’aparentar seguretat, a transmetre seguretat.

Frase a destacar:  “Y las relaciones entres los adultos y la gente joven que no se construyen sobre la confianza han renunciado a no hacerlo a su legitimación pedagógica”

Genera més confiança dir a un alumne/a “Això no ho se” o “No se com solucionar aquesta situació de classe” en compte de transmetre als alumnes que la professora ho sap tot, sap més que els alumnes i mai s’equivoca. 

🔅6é grup: “El tacto se manifiesta como el don de saber improvisar”  

La preocupació d’una professora ha de ser sempre els xiquets. Si quan el xiquet està en el seu pare i veu que ho passa mal o canvia la seua actitud negativament, la professora ha de prendre mesures.

🔅7é grup: “El tacto preserva la distnancia del niño”

La professora ha de crear un espai de confort, de seguretat en compte de crear una situació d’inseguretat i tensió.

🔅8é grup: “El tacto protege lo que es condenable”

És millor donar-li un bon consell a un xiquet i el seu temps per a que ho aplique.

🔅9é grup: “El tacto evitandolo”

Existeixen experiències discontínues, que són les que ens marquen per a tota la vida. Per altra part estan els record perjudicials són aquells que amb el temps s’obliden quan s’afronten. 

🔅10é grup: “El tacto recompone lo que se ha roto”

Sempre els professors han de donar suport als alumnes i més en els moments que aquestos estan frustrats.

Reflexió: Mai hem d’oblidar alló que hem viscut quan erem alumnes. 

🔅11é grup: “El tacto refuerza lo que es bueno. Creer en un niño es reforzar a ese niño”

Les mares/pares han de donar suport per a que els xiquets/es arriven a cumplir el seu objectiu.

Frase a destacar: “El educador tiene que creer en los niños”, “La falta de confianza y la sospecha hace que la verdadera pedagogia sea imposible” 👉 Si un professor no confia en si mateix, no pot fer que els alumnes confien en ells mateixa.

Aquest apartat ha de vore amb “l’Efecte Pigmalió”. Les expectatives que posem a l’alumnat fa que aquest millore. Un xiquet tindrà èxit si la professora confia en ell.

🔅12é grup: “El tacto favorece el crecimiento personal y el aprendizaje”

De la manera que una professora desenvolupa una activitat, poden adquirir millor aprenentatge i coneixements.

↳ La nostra reflexió sobre el text: 

Per començar, cada persona és un món i el que planteja el text no és fàcil d’aplicar, ja que un professor ha d’estar pendent de tots els alumnes.

Ens ha semblat un text interesant, ja que són històries reals i algunes (per l’estil) ens ha pogut passar a nosaltres.

A més, ja tenim una idea de com reaccionar o com dur les situacions complicades que poden tenir els/les alumnes. 

Dijous 16 de novembre 

Com fem cada dia, hui una companya ens ha mostrat un vídeo en el que defineix que és ser un bon mestre.

 En aquest video es veu com un professor pot arribar a canviar la vida dels xiquets.

Aquest vídeo fa referència a diferents coses que s’han donat a classe. Aquestes són:

      -El tacte, ja que el professor ajuda a l’alumne a progressar.
      -Efecte “Pigmalió”, perquè el professor ha confiat en el xiquet.
      -"No es maestro el que trasmite conocimientos. Lo es, quien posibilita que el otro los construya" 👉 No es tracta d'ensenyar si no de crear una situació per a que l'alumnat aprenga.

           

           

Després d'aquest video hem parlat sobre els espais. La classe com a espai de vida.

La classe de hui ha tractat sobre els espais, ja que aquests ajuden a l’aprenentatge. Primer parlarem sobre l’organització de la nostra classe i després de la “classe ideal” quant a organització dels espais.

Ens hem juntat per grups de 3 persones per pensar com podríem reorganitzar la nostra classe. Com ja sabem, en la majoria de les classes, sempre es prioritza com a punt important la pissarra. Han hagut diverses opinions, però la més encertada ha sigut la de posar la classe d’aquesta manera: 

L’organització d’aquesta classe es basa en fer 4 grups de 6 taules encarades entre sí. Les del centre perpendiculars a la paret i les del cantó en un poc d’inclinació. Aquest mètode d’estructura afavoreix per un costat, el treball en equip i per altre costat, permet vore la pissarra.

Després d’haver-nos col·locat d’aquesta manera hem aprofitat per treballar en equip. Cada grup ens hem assignat una aula (infantil, primer cicle, segon cicle i tercer cicle) i havíem de fer una proposta de distribució de l’aula, com s’ubicarien les taules, la pissarra, en el cas de projector, on estaria col·locat, etc., per vore de quina manera seria la millor per a poder treballar.  Segons la manera en el qual organitzem l’aula influirem en les vivències que s’originaran, ja que l’aula és un espai de vida.

Abans de començar aquesta activitat, cal recordar que la distribució ideal d’una classe depèn del comportament dels alumnes, les activitats que plantejarem, etc. 

👧👦Aula de 3er cicle:

L’avantatge de col·locar les taules en forma de “L”, fomenta el treball del grup i a més, el buit que queda entre els extrems, es pot posar el professor per si ha d’explicar alguna cosa, i ningú del grup es queda apartat. 

El desadvantatge, és que la pissarra dels deures es podria llevar, ja que si la tenim, estem pensant en una classe on el professor mana faena i els alumnes la fan.

Nosaltres hem pensat que en compte de posar una pissarra de deures, es podria posar una pissarra de treballs pendents. 

👧👦Aula 2n cicle:

👦👧Aula 1er cicle:

👶Aula infantil:

A l’etapa d’infantil es viuen més innovacions degut a que s’estudia més la distribució dels espais.

L’espai d’assemblea és un lloc molt important, la mirada cap a la pissarra té poca importància, ja que per a l’alumnat el que passa a la pissarra li és indiferent. També són importants els racons d’experimentació, de lectura, etc. 

↳ Com a conclusió: A totes les classes hi ha un espai en el qual els alumnes poden anar a llegir, fer tallers, etc., després d’acabar els deures,  per funcionar autònomament. A més cal destacar que, la taula de la mestra deuria estar a un costat per no marcar l’autoritat i perquè una bona mestra ha d’estar interactuant amb els xiquets i no s’ha de passar la classe asseguda.