II Setmana d'activitats complementàries

Aquesta setmana ha sigut una mica més curta que la resta, ja que sols teniem la primera hora de classe normal i ja després activitats programades per diversos professors i sobre molts temes diferents amb la finalitat de crear-nos com a bons docents i així gaudir amb el nostre treball educant sempre des del cor 💓.

Com he dit abans el dilluns no tinguerem classe, així que directament passaré a parlar sobre la classe del dijous 23.

Aquest dijous 23 de novembre, va començar la classe parlant la nostra companya Belén informant-nos sobre una exposició que hi havia a l'ajuntament. Aquesta exposició s'anomenava "Les altres víctimes" i conssitia en la presentació de deu dibuixos realitzats pels fills i filles de víctimes de la violència de gènere mentres aquests estaven en els retens i les seues mares denúnciaven qualsevol tipus de maltracte.

👉 A continuació, la classe va consistir en fer una reflexió conjunta sobre l'altre fragment del llibre "El tacto en la enseñanza" i per a dur a terme açò vam reorganitzar les taules de manera que ens poguerem vore les cares, tot per fer el debat més col·laboratiu i pràctic.

Aquest debat em va semblar dels més interessants tractats a classe ja que com vam comentar aquesta lectura en general ens havia agradat prou. Tanmateix, vaig a resaltar algus dels aspectes i idees fonamentals i que més em cridaren l'atenció i que vam tractar a classe.

             📍 "Existe el silencio que habla": com el dit diu "una mirada val més que mil  paraules" i així es va explicar a classe. Si un xiquet es porta mal o fa alguna cosa errònea no hi ha que callar-se, sino actuar perque el silenci és el pijtor amic de la ensenyança i de l'errada. Amb aquest lema, Carles ens va contar una experiència personal on ell va conèixer a un xiquet que contestava malament i es rebotava amb prou facilitat. Els porfessors normalment actuaven castigant-lo, però ell el que va fer va ser preguntar-li si li passava alguna cosa per a que haguera contestat així quan no se li havia dit res malament. El xiquet front a aquesta pregunta no va saber que contestar ja que mai li havia sorgit la ocasió de que li preguntaren que li passava. Amb aquesta reacció Carles va aconseguir allò que els altres no havien fet, i va ser poder parlar en ell tranquilament i tindre eixe tacte que el xiquet realment necessitava per diferents factors externs. 

         📍 "La vida de cada niño es una historia que debe tenerse en cuenta al valorar su funcionamiento escolar": Aquesta afirmació la vaig plantejar jo, i va obrir un debat que em va parèixer súper productiu i que donava molt del que parlar. La pregunta que va introduir el debat va ser: cal tractar amb més tacte als xiquets que tenen problemes a casa que a la resta? Hi havien diverses opinions tant a favor com en contra i es que segons la perspectiva en la que ho mirares podries donar una raó o una altra. En la meua opinió, és clar que els xiquets que hi tenen problemes pot ser es respatlen en el professorat i que aquestos siguen de gran ajuda per a ells, i ho vec correcte però al mateix temps tampoc vec correcte centrar-se en un parell de xiquets i deixar als altres més de costat en el sentit de la paraula. A més, ajudar als xiquets problemàtics no deuría ser una qüestió de pena o un acte de caritat sino una acció que l'isca a la persona en qüestió del cor, perque les coses que es fan des del cor són les que millors resultats tenen i la vocació de l'educació naix d'ahí sens dubte.

         

Apart d'aquest debat també es va dur a terme el fet de que ser mestre havia de ser per vocació. I es que alomillor resulta que no hi sabem bé el significat correcte d'aquest terme. Però el que està clar és que si t'agraden els xiquets i t'agrada ensenyar aquesta carrera és la teua i si no pues no. La vocació també es crea perque pot ser quan ho proves t'agrade més del que hi iamginaves o pot ser que no, però tot és qüestió de pràctica i tacte.

Per finalitzar aquest post vaig a contar que vaig participar en un parell d'activitats complementàries, una va ser d'Estructura Social on vam plantejar preguntes i respostes sobre la sociologia i l'altra que em va agradar prou va ser de música. Aquesta rebia el nom de "Cançons de ROCK: cantar a Michael Jackson i The Beatles en forma de Coral". La cançó estrela de les dues hores que vam estar cantant va ser "Heal the world" amb la finalitat de dir que l'educació calia intervindre per acabar amb les conseqüències que poden dur cometre accions errònies.